Fa
anys, en un programa de ràdio van preguntar-me per les complexitats
de l’ofici periodístic, i vaig respondre que la professió
realment admirable era la de llauner (a casa sempre n’havíem dit
així; el diccionari admet fontaner i lampista, però fontaner és un manlleu del castellà i lampista, del francès).
El llauner és digne d’admiració per la seva capacitat de resoldre
certa mena de problemes petits en aparença però capaços de
trasbalsar-nos la vida, i aquesta habilitat els converteix en
reietons que manen i ordenen, davant els quals no tenim altre remei
que inclinar-nos i retre’ls compliment. Un bon llauner, o un
llauner simplement correcte, té feina assegurada i no li discutiran
gaire els honoraris. I tanmateix no hi ha cua d’adolescents per formar-se en aquestes habilitats. Potser tenen por de no ser
feliços, de no sentir-se prou realitzats i de sumar-se a l’exèrcit
del malestar emocional. El president de la patronal Pimec, Antoni
Cañete, ha explicat que a Catalunya «falten 14.000 instal·ladors
elèctrics, i quan es posen en marxa cursos per a aquesta
especialitat s’hi apunten molt poques persones, en contrast amb el
que passa si se’n fa un per fer de discjòquei». Atenció, joves:
aviat la feina de discjòquei la farà una intel·ligència
artificial, però la canonada que ens inunda el pis l’haurà
d’arreglar un llauner, i li pagarem el que ens demani.
Nogueras té una idea - Com que als debats d’actualitat
política al Congrés dels Diputats mai no es diu res de nou, Miriam
Nogueras ha decidit trencar l’avorriment amb una nova proposta: que
Sánchez presenti la dimissió per tal que el Congrés investeixi
algú altre; un unicorn daurat i volador que sigui del gust, al
mateix temps, del PSOE, Sumar, Junts, ERC, PNB, Bildu, etc. O de
Junts, PP i Vox. Se’ls acut algun nom que compleixi unes condicions
tan exigents? Complicat, oi?, encara més si la idea és que esgoti
la legislatura fins l’estiu que ve. De vegades ses senyories diuen
coses per no callar.
Nit de trons - A Catalunya hi ha quatre menes de
persones: els que tiren petards com bombes per la revetlla de Sant
Joan, els que pensen que per una nit no passa res, els que creuen que
en fan un gra massa, i els que petarien els trons a determinat
orifici dels alegres tronadors.