Les màquines treballen en l'ampliació del polígon industrial del Pont Nou, a Manresa. És un projecte important per atraure empreses i generar ocupació, i això és positiu per al país, la comarca i la ciutat. Durant anys s’ha escoltat el lament per la falta de d'aquest tipus de sol al municipi. Tanmateix, per què és tant important que les naus es construeixin dins del perímetre del terme, quan a la rodalia hi ha espai de sobres? Doncs perquè l’estructura institucional i la reversió de beneficis afavoreix que cada ajuntament vulgui tenir el màxim d’empreses a l’ombra del seu campanar i no del campanar veí.
Però no passa el mateix a tot arreu.
A primera hora del matí la línia 1 del metro de París va plena a vessar i sovint els trens deixen gent a l’andana, esperant el següent. Els vagons es buiden de cop a La Défense, el gran districte financer on treballen unes 180.000 persones en els nombrosos edificis d’oficines i serveis, molts d’ells gratacels, repartits per 160 hectàrees. Però, tot i el costum de pensar en el barri com en una part de París, en realitat no ocupa ni un pam de terra de la capital, sinó que es reparteix entre els municipis veïns de Puteaux, Courbevoie, Nanterre i La Garenne-Colombes, tots ells al departament d’Hauts-de-Seine.
La Défense no és a París però el seu Gran Arc es troba a l’extrem d’una immensa recta d’avingudes encadenades que té l’extrem contrari al museu del Louvre, a més de vuit quilòmetres, i passa per les Tulleries, els Camps Elisis i la plaça de l’Etoile. És una prolongació real de la ciutat, encara que l’alcaldessa Anne Hidalgo no en tingui el bastó de comandament. De fet, cap de les administracions locals no subjecta el mànec de la paella. La representació estatal és determinant en l’administració independent que ordena i gestiona el conjunt. És així perquè la iniciativa de crear-lo va ser del Govern, fa més de seixanta anys, tot i que el projecte inicial (una espai per a grans exposicions) era molt més modest del que ha acabat realitzant-se.
El cas de la Défense ens fa pensar si té gaire sentit que els més de nou-cents ajuntaments catalans facin la guerra del sol industrial i l’atracció econòmica cadascun pel seu compte. Potser toca a la Generalitat impulsar les normatives que facin desitjable la cooperació. Si aquesta no arriba, hauria de ser capaç de prendre la iniciativa en operacions que impliquin diversos municipis. Per això és l’administració nacional.