Aquest matí la meteoròloga de la ràdio s’ha passat vint minuts explicant que al diluvi universal no se l’espera aquesta setmana a Catalunya. Tanmateix, el director del programa ha trucat a Protecció Civil per saber què estaven preparant per si de cas s’esdevenia. Tot plegat per un avís de pluges intenses entre dimarts i dijous que no passa del nivell de «perill moderat», però que ha disparat les alarmes mediàtiques perquè s’associa a la paraula «dana». I una «dana» és el que ha provocat la catàstrofe del segle al País Valencià.
La paraula dana procedeix de la sigla DANA, que significa «depressió aïllada en nivells alts», i això, en català ordinari, vol dir que hi ha una glopada o bombolla d’aire molt fred milers de metres per damunt dels nostres caps. L’habitual és que l’aire fred vagi per terra, i quan troba l’aire calent i humit que ve del mar, forma boires. Però quan l’aire fred va per dalt, en rebre l’evaporació d’un mar encara calent fabrica núvols de tempesta. Si aquests van cap a terra, poden causar aiguats, i si pel camí es troben una muntanya, encara més.
De danes n’hi ha de grosses i de petites, i també n’hi ha que es mouen i n’hi ha que s’estanquen. La del País Valencià era molt gran (uns dos-cents quilòmetres de banda a banda) i es va quedar quieta, provocant una pluja torrencial continuada durant hores i hores. La que s’espera per aquesta setmana a Catalunya no té les mateixes característiques, però és una dana, els meteoròlegs l’anomenen així, i el nom ens evoca les imatges brutals de Paiporta. Algú diu «que ve una dana!», i correm com pollastres sense cap. Com deia un personatge d’una sèrie, en cas d’emergència primer fes un cafè i llavors actua. No es esverem per una paraula de la que no coneixem tot l’abast del significat.
Per cert: «perill moderat», groc en els mapes del Meteocat, no vol dir «perill de pluges moderades» sinó «perill moderat de pluges intenses». Si t’equivoques i surts sense paraigües, et pot caure al damunt la de dimecres passat a la tarda a Manresa.