(Per si se l'han perdut, l'article de Regió7 de dissabte passat)
Un assumpte molt pelut
«Quina cara et quedaria si compres un telèfon mòbil d’última generació per Internet i t’arriba una patata a casa? Doncs sí, això ha passat». És un avís de la Policia Nacional a través del seu canal a TikTok. S’entén que no parla d’un telèfon que «és una patata», una completa inutilitat, sinó que en obrir el paquet hi aparegui un tubercle de solanum tuberosum, planta herbàcia originària d'Amèrica. El cas s’explicava a l’edició de dijous passat de Regió7, i s’hi afegien consells policials perquè no t’enredin, com ara desconfiar dels duros a quatre pessetes (si no sabeu què són, pregunteu a un boomer).
Voldria trencar una llança a favor del culpable de l’enganyifa, que es podria haver embutxacat els diners sense enviar res a canvi. No seria la primera vegada que passa, i la víctima es quedaria en el dubte que si s’ha perdut la tramesa en els laberints de la logística o si la culpa és de la plataforma intermediària, que en cas de queixa ho negaria tot. En canvi, fer-li arribar la verdura boteruda i carnosa implica unes despeses d’enviament, sense comptar el cost del producte, que sempre són uns cèntims d’euro, i el temps ocupat en la gestió, que també té el seu valor, perquè el temps és or. O money.
Posats a fer elucubracions, podem imaginar que es tracta d’un fan, un admirador incondicional, del grup musical i humorístic La Trinca, que en data tant llunyana com el 1976 va publicar l’àlbum Opus10, una de les cançons del qual es titulava justament La patata. La seva lletra semblava surrealista: «Diu la teoria de l’evolució que venim dels micos, quina aberració! Si és evident que l’home ve de la patata!», però el sentit no gaire ocult es veia més clar en un dels versos: «i és que la patata sempre ha sigut, ai, un assumpte molt pelut». No ho pesquen? Parla del sexe femení, de la vulva, de «l’origen del món» segons el quadre de Gustave Courbet, que té (o tenia) «patata» o «patatona» com un dels seus molts eufemismes.
Es va convertir en una de les cançons més populars del tercet, fins l’extrem que quan van canviar els escenaris per la producció audiovisual van argumentar que «no ens veiem amb vuitanta anys cantant La patata». I la van encertar, perquè van fer pela llarga amb Gestmusic. Per cert, aquell disc del 1976 va tenir problemes en alguna emissora de per aquí, perquè el títol Opus10 recordava massa el nom d’una organització catòlica.