(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dijous passat a Regió7)
Recordo haver portat cartes a franquejar a l’oficina de Correus, fa més de cinquanta anys, i que als segells de la tarifa n’hi afegissin un de «voluntari» amb el lema «Plan Sur de Valencia». Eren diners per ajudar a pagar el desviament del riu Túria, una obra gegantina iniciada uns anys després que la gran riuada d’octubre de 1957 negués la capital valenciana, deixant rere seu un balanç de desenes de morts i danys materials catastròfics.
Aquesta setmana ha tornat a ploure torrencialment al País Valencià, i un cop més les riuades han cobrat un peatge de vides humanes i destruccions materials. No és la primera vegada ni serà la darrera que es comprova l’encert dels versos de Raimon: «Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc, o plou massa».El diari Levante va parlar de «pantanada», apel·latiu que va rebre el desastre causat pel trencament de la presa de Tous al riu Xúquer, l’any 1982, que va deixar tres-centes mil persones sense llar.
Aquesta setmana han circulat a les xarxes imatges del llit nou del Túria, construït en aquell Pla Sud, ple d’aigua fins a dalt, i es comentava que la seva existència havia evitat danys més greus a la ciutat. No han tingut la mateixa sort les poblacions més afectades pel desastre, sense cap canalització que les salvés.
Els grans aiguats de tardor són propis de la costa mediterrània, i no es limiten al País Valencià. El mateix dia que el papa Joan Pau II visitava Montserrat, el 7 de novembre de 1982, una pluja torrencial es va abatre sobre Pirineu i Prepirineu i va provocar les grans riuades del Segre i el Llobregat. El poble de Pont de Bar va desaparèixer, i va caldre refer-lo més amunt.
Mar calent i aire fred en altura: aquesta és la combinació letal des de molt abans de l’acció humana sobre el clima. Ni que revertíssim l’escalfament global, les «gotes fredes» ens continuarien visitant i els aiguats es repetirien d’acord amb la cita evangèlica: «vetlleu, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora». Ni el lloc exacte, podem afegir.
Però aquesta setmana, a la ciutat de València, el desviament del Túria ha limitat els danys, que en canvi són incalculables allà no s’ha actuat de cap manera. Això vol dir que si els temporals són imprevisibles, les seves conseqüències es poden mitigar amb una feina de prevenció. Des de canalitzacions i neteges de rius, rieres i torrents, fins millorar la capacitat d’absorció del terreny, amb menys asfalt i formigó, passant, és clar, per no omplir d’habitatges les zones inundables.
Oi que al Maresme les riuades ja no fan tant mal com dècades enrere? És perquè s’hi va treballar. Doncs això.