Sant Fruitós de Bages té molts dels xalets i torres de Manresa, repartits entre Pineda i les Brucardes. Té uns quants concessionaris de cotxes de Manresa, als polígons de la recta de Sallent. Té un bon nombre d’altres establiments de gran format de Manresa, als mateixos polígons. Tenia el centre operatiu de la caixa d’estalvis manresana, abans que deixés d’existir.
I ara Manresa li ha regalat l’exclusiva de la pista nadalenca de patinatge sobre gel.
La història dels enfrontaments entre les dues poblacions és tant antiga com el trasllat de Sant Fruitós a Manresa de les relíquies dels sants Agnès, Fruitós i Maurici, que avui es guarden i veneren a la cripta de la basílica de la Seu. D’aquella fita en va quedar un diàleg d’improperis avui quasi oblidat. Deien els de Sant Fruiós: «Manresans, lladres, pillos i gormands, que ens heu robat els cossos sants». I responien els interpel·lats: «Fruitosencs, potiners, que els teníeu als galliners».
Joaquim Sarret i Arbós, historiador i arxiver manresà, amb una visió no massa neutral, va deixar aquest relat: «Atenent que dits cossos sagrats estaven en aquell lloc amb l'abandó que s'al·legava, fou donada autoritat i llicència als Consellers de Manresa per a traslladar aquestes santes relíquies de l'Església de Sant Fruitós a la Seu, com així es verificà el 30 d'agost de 1372 amb solemne i molt devota processió. Es disposaren les relíquies a l'altar major lloc en el qual estigueren més de dos segles, fins que es construí l'hermosa i artística cripta sota el baptisteri.»
Tots els manresans que aquests dies vagin a patinar a la pista de Sant Fruitós podran ser anotats al comptador de la revenja, i sense que Manresa es pugui queixar, ja que no ha estat cap robatori, sinó un generós regal.