dilluns, 18 de novembre del 2024

El 1980 Pujol no comptava guanyar. I de fet, va ser el PSC qui va perdre

En entrevistes que li han fet arran del 50è aniversari de CDC, Jordi Pujol ha recordat els dubtes amb què va encarar les eleccions del 1980, que li van donar la presidència de la Generalitat i van obrir la porta a un mandat de 23 anys. Explica que va confessar a Tarradellas: «guanyaran els socialistes i governaran amb els comunistes». Però les urnes van decidir que la seva coalició fos la primera força en vots i escons, per davant del PSC de Joan Reventós.

Li havia fallat l’olfacte polític? Anem a pams.

Si mirem les xifres veurem que Pujol va rebre menys vots aquell 1980 que el PSC a les eleccions generals de l’any anterior. Tants com un 14% menys. I si continuem mirant les xifres veurem que la suma de pujolistes i centristes d’Adolfo Suárez va ser pràcticament la mateixa a les generals del 1979 i a les catalanes del 1980. Hi va haver un transvasament de vot moderat del centrisme espanyol al català que va empènyer aquest cap a dalt del podi.

Però, sobretot, el 1980 hi va haver una caiguda del vot socialista que va marcar la diferència. Joan Reventós va perdre més d’un quart de milió dels votants catalans que havien apostat per Felipe González a les eleccions del 1977 i el 1979.

Estaven morts els socialistes a Catalunya? De cap manera. A les generals del 1982 van aconseguir un resultat espectacular, amb més del doble de vots que dos anys abans. Però a les autonòmiques del 1984 van tornar a retrocedir, malgrat sumar molts antics votants d’un PSUC en descomposició, i van ser escombrats per un Jordi Pujol imparable.

Quedava inaugurada la dualitat del vot català, socialista al Congrés, convergent al Parlament. S’explicava, entre altres raons, perquè una part dels votants socialistes no se sentien motivats per participar a les autonòmiques. «Eso es para los catalanes», deien. Alhora, una altra part feia confiança a Pujol seguint la consigna pagada de Radio Tele-taxi, emissora de flamenc a Catalunya: «en las de aquí, vota a los de aquí».

Però potser res de tot això no hagués passat si qui era líder d’ERC el 1980, Heribert Barrera, no hagués estat històricament anticomunista. Davant l’opció de fer un tripartit d’esquerres que integrés el PSUC, va decidir que ni parlar-ne, i va posar els seus escons a disposició de Jordi Pujol, tot i que implicava sumar-los als de la UCD d’Adolfo Suárez, antic secretari general del Movimiento franquista. Els estranys companys de llit de la política.