Val més perdre un dia de feina i d’escola per massa prudència que posar vides en perill perquè no t’acusin d’alarmista. Dit això, cal situar les alarmes en la seva justa mesura, per saber quin terreny trepitgem.
Aquests dies s’han divulgat mapes de «zones inundables» de Catalunya que ens han deixat amb l’ai al cor. Però cal anar a pams. No és el mateix saber que hem construït la nostra casa en una «zona inundable amb alta probabilitat», en una «d’inundació freqüent», en una de «probabilitat mitjana o ocasional», o en una de «baixa o excepcional». Molts dels mapes que hem vist corresponen a la darrera categoria.
L’escala de probabilitat es mesura amb el concepte estadístic de «període de retorn» que expressa el temps històric mitjà de repetició. Un període de retorn de deu anys no vol dir que un fenomen passi cada deu anys exactes, sinó que cada any la probabilitat és del deu per cent.
Deu anys és el període de les zones d’«alta probabilitat». Això significa: no hi construeixis res que hagi de durar. Les d’«inundació freqüent», de cinquanta anys. Les de «mitjana o ocasional», de cent anys. És una dada a tenir present quan es decideix urbanitzar o construir. El que s’hi vol fer ha de durar segles, o és efímer? Hi ha de viure gent o serà l’esplanada del mercat setmanal?
Finalment, les de «probabilitat baixa o ocasional» tenen un retorn de cinc-cents anys. La probabilitat que es neguin en un any concret és del 0,2 per cent.
Per baixa que sigui la probabilitat, una zona inundable és una zona inundable. El problema és que si entrem en pànic pel mapa dels cinc-cents anys haurem de desmuntar una part important de les ciutats de Catalunya, especialment del litoral, i reconstruir-les en zones elevades de l’interior. Molts pobles que van néixer a dalt d’un turó o una carena i que amb els anys van baixar al pla hauran de tornar-se a enfilar.
Quan ens diguin que una urbanització, una escola o un càmping es troben en un mapa de zones inundables, fixem-nos en el període de retorn abans d’adoptar decisions precipitades o passar nits sense dormir. El risc zero és millor que la probabilitat baixa o excepcional, però la seguretat absoluta no existeix en quasi cap activitat humana. Et fas la casa dalt d’un al turó, la riuada el descalça, i no t’inundes però t’esllavisses. I algú et dirà que ell ja ho havia dit.