(Per si se'l van perdre, aquest és el text de l'article de dijous passat a Regió7)
Sempre s’aprenen coses. ¿Sabien que llançar els residus orgànics en bosses de plàstic és un pecat ambiental? Provoca que una part no pugui reciclar-se i es llanci a l’abocador. Si ho sabien, enhorabona: aquest servidor ho ignorava. Però sempre hi ha un bon predicador disposat a obrir-nos els ulls per apartar-nos del mal i dur-nos pel bon camí. La meva epifania és obra del regidor Pol Huguet a la xerrada informativa sobre els «contenidors intel·ligents» del barri del Poble Nou.
L’explicació és la següent: Dins una bossa normal els residus orgànics desprenen una humitat que els estova i fa que s’adhereixin al plàstic. Com que poden passar dies fins que arriben a la planta de tractament, tenen temps d’enganxar-se molt. La conseqüència és un munt de plàstic empastifat (i pudent) que no es recicla. Però si utilitzem bosses compostables evitem el malbaratament i ens guanyem el cel climàtic. Vet aquí el que vaig aprendre dilluns al matí tot passant fred a la immensa sala d’actes de l’institut Lacetània.
Degudament il·lustrat, ahir a quarts d’una vaig adreçar-me al local de l’Associació de Veïns, on aquests dies es lliuren les targetes que obriran els ‘smartcontainers’ «molt de Manresa» del meu carrer. Era el primer dia, i es poden creure que la cua arribava a la cantonada? La gent del barri tenim fins dissabte de la setmana que ve per fer el tràmit, i encara falten dotze dies perquè la targeta sigui obligatòria, però sempre hi ha manresans frisosos per complir el deure ciutadà. O potser tenien por que s’esgotessin les existències del paquet complet, que inclou dos rotlles de bosses compostables i un petit cubell de parets reixades, perquè en un recipient hermètic les peles de plàtan i les restes de peix s’estoven i fermenten més de pressa (segons va explicar el regidor).
Que l’Ajuntament regali cubells i bosses d’escombraries no passa cada dia, però tampoc no és la primera vegada. Recordo que fa dues dècades vaig entrevistar a la televisió la llavors regidora Montserrat Selga pel tema del reciclatge, i va ensenyar als espectadors els petits cubells marrons que repartien per incentivar la separació de la fracció orgànica. No eren reixats com els que regalen ara, perquè els invents es perfeccionen a partir de l’experiència.
Si amb el temps els cubells regalats se’ns espatllen, ¿en podrem anar a buscar de nous a l’Ajuntament? Hauré de preguntar-ho.