(Per si us l'heu perdut, l'article de dimarts passat a Regió7)
Com cada any en aquesta època ha arribat el moment que em clavin un parell de banderilles. (En llenguatge taurí les banderilles es «posen», però si els toros parlessin dirien que els hi «claven».)
Altres anys, a aquestes altures ja havia rebut un missatge del Servei Català de la Salut recordant-me que ara és l’hora, jubilats, ara és l’hora de vacunar-se. Però aquest any encara no m’han dit ase ni bèstia, de manera que he entrat al web «la meva salut» i he demanat cita a cops de clics, identificadors i contrasenyes.
Quan arriba el dia i l’hora concretats a l’apartat de «cites i agenda» obro el paraigua i camino sota la pluja suau cap a l’imponent edifici de l’ambulatori. Allà trobo una cua de més de vint persones davant el taulell de recepció, que a més a més no avança. Si m’hi fico, quan em toqui ja m’haurà passat l’hora concertada.
Llavors recordo que la cita era a «infermeria» i ho busco al directori del costat de l’ascensor on s’indiquen les especialitats de cada planta, com als grans magatzems. Infermeria apareix per duplicat, a la primera i a la segona. Quina deu ser la meva?
Pujo a la segona planta, i descobreixo que hi ha unes quantes portes retolades com d’infermeria, cadascuna amb infermeres diferents. Quin neguit! Llavors recordo que l’any passat, al costat de la porta bona, hi havia el rètol de «vacunes» en un paper enganxat al cel·lo. El busco, no el trobo i baixo a la primera planta. La recorro de cap a cap, i tampoc. Finalment, rere una porta, entrelluco un taulell d’informació; entro, pregunto i m’envien altre cop al segon pis, a la porta 203.
A la porta 203 no diu enlloc que allà posin vacunes; al contrari, la placa indica que s’hi fan «extraccions», que és més aviat el contrari. Però sí que és allà, perquè surt un infermer, pregunta si vinc a vacunar-me, em fa passar i en dos minuts hem enllestit la feina. Covid al braç esquerre, grip al braç dret. No me’n sento. Ja sortirà. «Es descuida la targeta».
En sortir la cua de la recepció encara és més llarga. A fora ja no plou. Marxo pensant que he tingut sort, perquè l’ascensor de l’edifici no sempre funciona. I que el conseller Albert Dalmau, encarregat de transformar els serveis públics catalans en termes de simplicitat i eficàcia, té feina llarga per davant. Ja cal que es vacuni contra la frustració.