dissabte, 12 d’octubre del 2024

La incomprensible temeritat d'Ábalos, Koldo i companyia

És del tot incomprensible que els implicats en la trama Koldo no prenguessin nota de la freqüència amb què tot s’acaba sabent sap. Que ignoressin la dita sobre atrapar abans un mentider que un coix; potser no sempre, però sí prou vegades per considerar-ho una amenaça ben real.

És cert que no sabem l’abast del que desconeixem, i sota el mantell peninsular deu haver-hi oceans de porqueria sense emergir a la superfície informativa ni a la judicial, però tenim notícia i referència de prou casos descoberts per saber que jugar amb foc és comprar números per a la rifa de les cremades. I tanmateix, aquesta colla es va posar a fer malabarismes amb torxes enceses; per a més inri, en una matèria tant sensible com els subministraments escassos en el més cru de la pandèmia de covid.

Els investigadors policials i els jutges instructors van pescar les ensacades de José Luís Roldan, les branques corcades de l’arbre dels Pujol, els favors de cert alcalde de Sabadell, les irregularitats dels ERE andalusos, o el complex edifici de la trama Gürtel, que li va costar la presidència a Mariano Rajoy. En aquest darrer cas, les indagacions es van dur a terme mentre el partit investigat estava en possessió del govern i de tots els seus ressorts. 

Si tenir els ministeris de l’Interior i de Justícia, i magistrats d’un biaix ideològic semblant, no va evitar la caiguda del PP, què feia pensar al ministre José Luis Ábalos i als aconseguidors Koldo García i Víctor de Aldama que ells se’n sortirien impunement? Que els seus tiberis no deixarien un rastre de molles de pa? Que ningú no passaria la pinta espessa pels seus actes, fins destriar-ne les imprudències?

La sensació d’impunitat de qui aconsegueix escalar en un entorn protegit és una mala consellera, perquè convida a la temeritat. Ser llest de veritat no consisteix en ficar la ma a la caixa sinó en fer-ho sense deixar-ne cap rastre. Pagar xalets i creuar whatsapps no respon a la definició.

Si Colom fos català, farien la desfilada a Barcelona?

El professor: «Digui’m on va néixer Cristòfor Colom». L’alumne, amb l’aspecte de no haver mirat el llibre ni per les tapes: «Ho sabia... però no me’n recordo». El professor: «Quina llàstima, la única persona al món que coneixia el lloc de naixement de Colom, i resulta que l’ha oblidat». 

Aquest acudit antic, de quan els professors d’institut tractaven de vostè els alumnes i aquests es captenien amb atemorit respecte, m’ha vingut al cap en saber que aquest dissabte, dia de la Hispanidad i aniversari del Descubrimiento, TVE-1 emetrà un documental que s’anuncia com a revelador sobre l’origen del navegant. 

Es veu que un equip de científics ha treballat amb els ossos enterrats a la catedral de Sevilla, en primer lloc per confirmar que eren els seus, i un cop aconseguida la certesa, analitzar-ne l’ADN com a pista de qualitat per identificar la procedència del personatge. 

Malgrat un cert consens internacional en assenyalar Gènova, que va donar el nom de Crisfoforo Colombo al seu aeroport, fins ara la qüestió ha estat emboirada i són desenes els països i ciutats que el reivindiquen. Il·luminar el misteri pot suposar un disgust per a la majoria, i no s’estranyin si qüestionen les investigacions. 

Potser entre els damnificats per les revelacions s’hi trobaran els defensors de la catalanitat del personatge que, per estrany que ens pugui semblar als profans, resulta que són legió. Les tesis al respecte van des d’un naixement en terres italianes però en una família d’origen català, fins a una vida plenament barcelonina tergiversada per la censura espanyola. D’indicis els en mostraran tants com vulguin, però d’indiscutibles, no tants. I com que parlem d’historiadors, defensaran la pròpia opinió amb ungles i dents, digui el que digui l’ADN. 

Però si un dia el món acceptés que Colom era català, potser llavors l’Estat traslladaria a Barcelona la festa patriòtica del 12 d’octubre. És això el que busquen els defensors de la tesi?