El recorregut judicial del cas Gürtel per finançament il·legal del PP va començar el 2007 i va produir l’efecte polític més rellevant el 2018. Van passar onze anys entre la primera denúncia i la moció de censura de Pedro Sánchez, poques setmanes després que l’Audiència Nacional dictés un munt de penes de presó i condemnés el PP com a «beneficiari a títol lucratiu».
Onze anys. El 2007 governava Rodríguez Zapatero, que encara s’hi va estar quatre anys més. Castigat per la Gran Recessió, va perdre les eleccions del 2011 a favor de Mariano Rajoy, que fou després reelegit malgrat que el rebombori de la trama prenia volum. Fins que la borrasca es va tornar huracà i tsunami. La justícia espanyola és lenta de mena, i en els sumaris complicats i amb moltes ramificacions la lentitud és sovint exagerada.
Ara el PP ha decidit denunciar judicialment el PSOE pel cas Ábalos, que no deixen d’anomenar «cas Sánchez». Atesa la quantitat de negocis en els que van ficar les grapes els aconseguidors Koldo Garcia i Víctor de Aldama, demanaran que s’investiguin ramificacions en una pila de ministeris i comunitats autònomes. Feijóo va per totes i afegeix finançament il·legal a les acusacions, ni que sigui per indicis anònims, perquè l’important és que se’n parli.
Si la justícia actua amb la mateixa parsimònia que en el cas Gürtel, la sentència arribarà d’aquí a onze anys, és a dir, el 2035. Com a mínim s’hauran consumit el que resta d’aquesta legislatura i dues més. Entremig gaudirem d’un degoteig incessant de revelacions. Però existeix una diferència entre les dues històries. La de Gürtel va començar com una actuació menor, una denúncia local que es va anar fent més i més gran, mentre que el trànsit judicial del cas Ábalos hurà arrencat amb la màxima potència, amb els altaveus a tota pastilla des del primer moment. Al PSOE l’espera un camí del calvari; ja veurem si també una crucifixió.
Rajoy va governar setanta-vuit mesos. Sánchez en porta setanta-sis.