El «toc del rei» ja no cura

 (Per si se l'han perdut, aquest és l'article de Regió7 de dimarts passat)

Durant segles es va creure que les mans dels reis tenien el poder de guarir els escrofulosos. La pràctica data del segle onzè, es va arrossegar fins el dinovè i registra excessos com el de Lluís XIV de Fraça, el «rei sol», que va tocar mil sis-centes galtes per la Pasqua del 1680. (Voltaire va ironitzar que una amant del monarca havia mort d’aquesta malaltia, tot i el molt que l’havia «tocat».) La fe en el toc reial tenia dos fonaments: la creença que els reis ho eren «per la gràcia de Déu», de manera que el cel els atorgava poders especials, i el fet que l’escròfula sovint remetia per ella sola al cap d’un temps, amb toc o sense.

Modernament als reis se’ls van deixar d’atribuir capacitats sanadores, però es continuava confiant en el seu poder de resoldre situacions desastroses i necessitats peremptòries. La setmana passada Marc Marcè recordava en aquesta pàgina la visita d’Alfons XIII a Manresa després dels aiguats del 12 d’octubre del 1907, quan el Cardener va sortir de mare, va malmetre una pila de fàbriques i va arrossegar ponts. El Borbó va ser rebut amb entusiasme per les autoritats i els ciutadans, i les forces vives es van esforçar perquè s’endugués una impressió favorable. Uns i altres buscaven les ajudes econòmiques del Govern central, el president del qual, Antonio Maura, formava part de la comitiva. Igual com segles enrere els súbdits esperaven que el rei els guarís una malaltia tocant-los la pell, al segle passat confiaven que el reial seguici d’autoritats operés prodigis per via del Butlletí Oficial de l’Estat.

Però ja no som al segle desè, ni al 1680, ni tant sols al 1907. Diumenge Felip VI i els presidents dels governs central i autonòmic van presentar-se a la zona zero de les inundacions valencianes i la gent, en lloc d’agenollar-se, els va llançar insults i fang. Que la màxima representació de l’Estat aparegui a preguntar «com esteu?», en un poble que espera ajuda des de fa cinc dies, potser funcionava quan els de baix ens pensàvem que tot el que vingués de dalt era per generositat libèrrima, però hores d’ara creiem que els poders públics tenen el deure de mobilitzar-se des del minut zero per rescatar persones, obrir carreteres, treure fang, portar aigua i menjar, restablir els serveis, ajudar a reconstruir, etcètera. Aquest és el nostre dret. Si el que veiem arribar és una la desfilada de cotxes oficials a misses dites, ens emprenyem.

Quanta aigua va caure ahir a Manresa? Dades discrepants entre observatoris

 A l’escenari nevava porexpan i al carrer plovia molt de veritat.

Havia comprat una entrada de primera fila per veure La Boheme ahir a les sis de la tarda, però vaig arribar al Kursaal tard i xop. El patac d’aigua em va agafar sense paraigües i vaig estar una llarga estona refugiat al portal d’una botiga del carrer Josep Maria Planas. Quan va afluixar una mica vaig emprendre una lenta marxa per sota dels balcons, allà on n’hi havia.

Quan vaig entrar al vestíbul del teatre, amb les sabates regalimant, l’espectacle havia començat. Les normes diuen que ja no es pot entrar a la sala, però el personal es va portar molt bé i em va col·locar provisionalment en unes cadires disposades a dalt de tot de la platea, a les que podia accedir sense molestar ningú. A la mitja part, em van dir, pot anar a la seva localitat. Vaig seure-hi quan la protagonista cantava allò de: «Em diuen Mimí, no se perquè».

Per cert: des d’aquell fons no es veu la pantalla dels subtítols sobre la boca de l’escenari. Com que encara gràcies de poder-hi seure, no em penso queixar, però resulta que també és l’espai reservat a les cadires de rodes.

I ara que ja he fet constar l’agraïment al personal del Kursaal, parlem de la pluja que ahir va negar pàrquings, va entollar carrers, va entrar en botigues i em va obligar a pujar sis pisos a peu perquè va afectar l'ascensor de casa. Un xàfec considerable. Però, exactament, quina va ser la seva magnitud?

Doncs resulta que les dades canvien segons l’observatori. Un quilòmetre en línia recta suposa quasi el doble o la meitat d’aigua recollida a partir de les cinc de la tarda. Vet aquí tres xifres:

- 24 litres per metre quadrats a l’estació meteorològica de la Culla, vinculada a l’Agència Estatal de Meteorologia.

- 37 litres a l’estació del departament de Física Aplicada de la UPC, a l’avinguda Bases de Manresa, que forma part de la xarxa mundial Weathercloud.

- 44 litres a l’estació de Meteo Manresa, de la mateixa xarxa, situada prop de la Bonavista.

Si busquem altres estacions, segur que trobarem altres quantitats.

El temps està ben sonat i ens tornarà bojos a tots.