El grup municipal de Fem Manresa demana el restabliment dels trens ràpids entre Manresa i Barcelona que Rodalies va suprimir fa dos anys. També proposa dividir la línia R4, que ara va de Manresa a Coma-ruga travessant Barcelona.
Fem recorda que aquells trens trigaven una hora en unir les dues ciutats. Bé, anem a pams. El trajecte durava entre 58 i 61 minuts fins l’estació de Sant Andreu Arenal, ara rebatejada Fabra i Puig. Però aquesta no és la destinació de la majoria de viatgers, que es distribueixen entre Plaça Catalunya i Sants. De Sant Andreu a Sants els directes trigaven un quart d’hora, seguint xano-xano la caravana de combois de diverses línies que coincideixen a la xarxa insuficient de túnels barcelonins. Per tant, el tren ràpid trigava una hora i quart de Manresa a Sants. Els actuals triguen entre vuit i dotze minuts més. Aquest és el guany. No és cap revolució però tampoc no fa cap nosa.
Quant a la divisió de la R4 en dues línies independents, Fem pensa que milloraria la puntualitat i eficiència del servei. Serviria perquè les incidències al tram sud no repercutissin al tram nord, i també a l’inrevés. No s’hi perd res d’estudiar-ho, però cal ser conscients de les limitacions.
Unir en una sola línia itineraris que van de Barcelona cap al nord i cap al sud és una derivada del sistema de «línies passants» que es va implantar a Barcelona quan es va posar en marxa l’estació de Sants com gran estació d’enllaç. Abans d’això la línia de Manresa s’acabava a la plaça de Catalunya i la de Coma-ruga a de l’Estació de França. Una sèrie d’enllaços subterranis van permetre que tots els trens passessin per Sants, i es van organitzar les circulacions de manera que l’origen de les línies no fos dins la ciutat de Barcelona, sinó en altres poblacions, per qüestió d’espai. Així, la línia del Maresme comença a Molins de Rei, la de Granollers, a Castelldefels, o la de Vic i Puigcerdà, a l’Hospitalet de Llobregat. Només les línies que passen pel Garraf arrenquen a l’Estació de França.
Les línies passants són un gran avantatge per als usuaris, ja que els permeten triar quina estació de Barcelona els va mes bé per arribar al seu destí. Els més veterans recordem quan anar al Maresme des de Manresa significava baixar a l’Arc del Triomf i desplaçar-se fins l’Estació de França, a peu (tretze minuts) o en bus urbà. Ara no cal moure’s de l’andana de Plaça Catalunya, per on circulen totes dues línies.
París, amb el RER, i Berlín, amb el S-Bahn, tenen xarxes de rodalies de línies passants, resultat d’enllaçar anteriors línies radials. Londres, per raons històriques, no en disposa, i a l’hora punta el metro i el bus s’atapeeixen de gent que va a les diferents estacions terminals.
Fragmentar la línia R4, i mantenir alhora la comoditat de triar l’estació de destí, presentaria una dificultat. Ara un mateix comboi serveix per anar de Manresa a Sants i de Plaça Catalunya a Martorell. Si es fragmenta la R4, o bé els trens de Martorell acaben a Sants, o bé els de Manresa acaben a Plaça Catalunya, o bé totes dues línies s'acumulen dins del túnel que uneix les dues estacions, i que també utilitzen les línies de Vic i el Maresme. Com que la densitat de circulació per aquest túnel ja és molt elevada, és probable que per dividir la R4 calgués reduir el nombre de circulacions.
La solució, naturalment, passa per eixamplar el túnel o fer-ne de nous, però és difícil que Rodalies, fins i tot traspassades, prefereixi aquesta gran inversió abans que mantenir el sistema de línies passants que va prou bé a Berlín i París.