(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dissabte passat a Regió7)
Va ser novetat nadalenca fa quinze anys: una varietat d’estrelles de la música en català interpretant una oda al caganer. Començava d’aquesta manera: «En un pessebre ha d'haver-hi / un nen Jesús i el Sant Josep / també la Verge Maria, / una vaca y una mula / i mal penjat un angelet. / Però sobretot hi ha d’haver-hi, / hi ha d’haver-hi un caganer, / però sobretot hi ha d’haver-hi, / hi ha d’haver-hi un caganer». Aquests últims versos de pronom redundant eren la tornada de les estrofes que passaven llista de figuretes, construccions i decoracions.
I és que el pessebre català es caracteritza per una doble dimensió escatològica. Per una banda, ens mostra el naixement de Jesús, que quan s’acompleixi l’Apocalipsi «tornarà gloriós a judicar els vius i els morts». Un dels sentits d’«escatològic» és justament «relatiu o pertanyent a les darreries de l’ésser humà i del món». Però l’altre sentit de la paraula és «relatiu o pertanyent als excrements», i aquesta dimensió és la que el caganer aporta a les construccions pessebristes. Escatologia és una paraula que en la seva base grega significa «estudi del final»: de la humanitat i de la digestió. Així, mentre al portal de suro un nadó d’escaiola o resina comença la vida que el menarà a seure a la dreta del Pare, on «el seu regnat no tindrà fi», a dos pams un home s’ajup per fer de cos.
Al poble d’Ardèvol, municipi de Pinós, comarca del Solsonès, s’agafen l’obligatorietat del caganer tant al peu de la lletra que cada Nadal en posen un al pessebre vivent. Però aquest any tenen problemes perquè el diguem-ne actor que encarnava el personatge no està disponible i els costa trobar relleu. Així ho explicava Regió7 fa pocs dies. La feina té una doble dificultat. Per una banda, la vergonya que pot sentir qualsevol persona si pensa que els veïns li estan veient les galtes del darrera, i ves a saber quina imatge els vindrà el cap quan se saludin pel carrer. I per l’altra, la veritat continguda en la nadala apòcrifa: «al desembre congelat fot un fred que pela». Exposar les natges a temperatures de desembre durant gaire estona no és una experiència agradable. Suposo. Històricament la gent de pagès ha estat acostumada als rigors del treball a la intempèrie, però ja fa temps que les masies i les cabines dels tractors tenen calefacció.