El professor: «Digui’m on va néixer Cristòfor Colom». L’alumne, amb l’aspecte de no haver mirat el llibre ni per les tapes: «Ho sabia... però no me’n recordo». El professor: «Quina llàstima, la única persona al món que coneixia el lloc de naixement de Colom, i resulta que l’ha oblidat».
Aquest acudit antic, de quan els professors d’institut tractaven de vostè els alumnes i aquests es captenien amb atemorit respecte, m’ha vingut al cap en saber que aquest dissabte, dia de la Hispanidad i aniversari del Descubrimiento, TVE-1 emetrà un documental que s’anuncia com a revelador sobre l’origen del navegant.
Es veu que un equip de científics ha treballat amb els ossos enterrats a la catedral de Sevilla, en primer lloc per confirmar que eren els seus, i un cop aconseguida la certesa, analitzar-ne l’ADN com a pista de qualitat per identificar la procedència del personatge.
Malgrat un cert consens internacional en assenyalar Gènova, que va donar el nom de Crisfoforo Colombo al seu aeroport, fins ara la qüestió ha estat emboirada i són desenes els països i ciutats que el reivindiquen. Il·luminar el misteri pot suposar un disgust per a la majoria, i no s’estranyin si qüestionen les investigacions.
Potser entre els damnificats per les revelacions s’hi trobaran els defensors de la catalanitat del personatge que, per estrany que ens pugui semblar als profans, resulta que són legió. Les tesis al respecte van des d’un naixement en terres italianes però en una família d’origen català, fins a una vida plenament barcelonina tergiversada per la censura espanyola. D’indicis els en mostraran tants com vulguin, però d’indiscutibles, no tants. I com que parlem d’historiadors, defensaran la pròpia opinió amb ungles i dents, digui el que digui l’ADN.
Però si un dia el món acceptés que Colom era català, potser llavors l’Estat traslladaria a Barcelona la festa patriòtica del 12 d’octubre. És això el que busquen els defensors de la tesi?