Olost se'n va del Lluçanès. Fa uns mesos vaig publicar un article en previsió de la votació d'ahir. El recupero amb una mínima modificació per recollir el resultat.
L’any 1931 Ventura Gassol, conseller de la primera Generalitat republicana, va impulsar la divisió territorial de Catalunya en comarques. Per fer el mapa es va enviar una enquesta a tots els ajuntaments, en la qual se’ls feien tres preguntes: A quina comarca penseu que pertany el vostre poble? A quin indret aneu principalment a mercat? Aneu també a algun altre mercat?
La primera de les preguntes va donar com a resultat tantes comarques subjectives, amb delimitacions tant contradictòries, que era impossible de gestionar. Els mercats, en canvi, van dibuixar unes capitalitats i unes zones d’influència força semblants al mapa finalment adoptat. I encara que s’hi passi de puntetes, la planta dels partits judicials també es va tenir en compte.
Mercats i jutjats formen una combinació guanyadora en l’articulació del territori, ja que per a l’administració la pregunta realment útil no és «vostès d’on són?» sinó «vostès on van?». Tot i això, encara els sortien massa unitats, de manera que el Govern va dibuixar un altre mapa, el de les regions o vegueries. La guerra va estroncar-ho tot.
Al cap de més de noranta anys, la comarca del Lluçanès dona la raó a la ponència de la Generalitat republicana que van decidir ignorar les respostes subjectives de l’enquesta. Promoguda amb una extensió inicial de tretze municipis, la consulta a la població i les resolucions dels ajuntaments van enxiquir el perímetre fins reduir-lo a vuit, que s’han convertit en set perquè la gent d’Olost ha votat per marxar-ne i tornar a Osona. La població restant suma 4.461 habitants. Per poc, encara són més que a l’Alta Ribagorça.
Que les comarques puguin néixer com bolets i el seu perímetre mostri tanta elasticitat no sembla gaire compatible amb una estructura administrativa estable i rigorosa, i despista a la bona gent que s’havia esforçat a aprendre’s la llista per motius patriòtics. Com volen que ens les prenguem seriosament?