Salvador Illa no passarà a la història en majúscules per haver construït de veritat 50.000 habitatges socials. Tot i representar una fita notable, seria una nota a peu de pàgina, i els crítics recordarien que el franquisme no parava d’aixecar blocs de promoció pública. Tampoc no serà un gran heroi per la lluita contra la sequera, que progressarà més de pressa que qualsevol esforç governamental. Ni tant sols tindrà monument si aconsegueix convèncer els sectors reticents del PSOE i els aliats de Sánchez perquè acceptin el finançament «singular»; de fet, només se’ls guanyarà si admet que no sigui singular i amb prou feines finançament.
Si Salvador Illa assoleix l’estatus de gran personatge històric, a l’altura del comte Guifré, el rei Jaume, Rafael Casanova o l’avi Macià, no serà per cap d’aquests objectius sinó per una altra fita molt més ambiciosa: la d’haver obrat el miracle de simplificar, agilitzar i fer comprensible i accessible l’Administració de la Generalitat. De tots els seus reptes, el més difícil és aquest que ha encarregat al conseller de Presidència, Albert Dalmau.
Aquesta setmana el Govern ha aprovat un pla de reforma i transformació de l’Administració i els serveis públics realment ambiciós. Això sí: al tercer paràgraf de la nota de premsa ja hi apareix la paraula «paradigma», que no és cap bon presagi. I tot seguit parla de crear un «espai de reflexió», una «comissió d’experts» i una «comissió interdepartamental». Ai-ai-ai. Ja saben el que diuen que deia Napoleó: «si vols que una cosa es faci, nomena un responsable; si vols que es dem ori eternament, nomena una comissió». Serà aquesta vegada l’excepció? Estarem al cas.