(Per si se'l van perdre, aquest és l'article publicat a Regió7 dimarts passat)
Al Regió7 de dissabte la presidenta dels botiguers de Berga, Sandra Subirana, explicava a Marc Marcè que «en la decadència de Berga tothom té la seva part de responsabilitat».
També la història, si se’ns permet l'afegitó no sol·licitat.
En ser la població central i més gran del Berguedà, el que li passa a la comarca repercuteix en la ciutat de Berga; són prosperitats indissociables. I el Berguedà arrossega els estralls de patacades que van deixar una petjada fonda i duradora.
Ho podem veure amb claredat en l’evolució de la demografia. L’any 1981 la comarca tenia 41.636 habitants. Al cap de vint-i-dos anys, el 2023, havia baixat a 40.618 habitants. Mentre Catalunya guanyava a la ratlla dels dos milions d’empadronats, el Berguedà en perdia un miler.
Però els números expliquen més coses. Com ara que entre el 1981 i el 2001 la caiguda va ser de quatre mil habitants, equivalents a gairebé un deu per cent de la població. Una davallada sostinguda que va anar seguida d’una lenta recuperació, amb ondulacions de la gràfica.
Què va passar en les dues darreres dècades del segle passat que provoqués tal despoblació? La resposta té dos noms propis: Manufactura tèxtil i mineria del carbó. Qui repassi les hemeroteques entre 1978 i 1983 s’entrebancarà massa vegades amb notícies de tancament de colònies tèxtils, primer, i després de les mines de lignit. Entre una cosa i l’altra, milers de llocs de treball es van fondre en poc temps. Una amputació general sense anestèsia.
La davallada poblacional d’aquelles dues dècades no s’entén sense la catàstrofe econòmica, i malgrat que després la tendència va girar cap a la millora, els efectes dels mals anys no es podien esborrar així com així. Per posar una metàfora, i ja que el nucli antic de la ciutat és un tema recurrent: quan una casa roman abandonada i degradant-se anys i anys, posar-la a to és una operació costosa.
Quan van succeir-se els tancaments industrials i miners la meitat dels actuals residents de la comarca no havien nascut, o no havien començat la primària. No en tenen memòria directa però en pateixen les derivades.
En les darreres dècades l’economia catalana ha girat cap als serveis, però el Berguedà ens recorda la solidesa que proporcionava la indústria, i les conseqüències de perdre-la.