(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dimarts passat a Regió7)
Les
inversions de l’Estat en la xarxa de Rodalies de Catalunya, tant en
infraestructures (vies, estacions, senyals...) com en material rodant
(trens) estan per sota del necessari des de fa dècades. Com a mínim
en el que portem de segle, i en els darrers anys de l’anterior, el
dèficit ha estat escandalós. S’ha pressupostat menys del
necessari i només se n’ha executat una part. Quan els governs
centrals han presumit de xifres inversores ha estat amb el truc
d’afegir-hi l’alta velocitat, que s’ha endut la part del lleó
malgrat que la immensa majoria dels catalans no l’utilitza i, a més
a més, la seva construcció va portar desgavells insuportables. Hi
ha raons per estar emprenyats amb Adif i Renfe? Per descomptat. Hi ha
raons per reprovar i demanar el cap dels responsables polítics? I
tant que sí. Però, qui han sigut aquests responsables?
En aquest temps el govern espanyol estat alternativament en mans
del PSOE i el PP. Els socialistes van governar fins l’any 1996. El
PP de llavors fins el 2004. Novament el PSOE, fins el 2011. Els
populars fins el 2018. I els socialistes fins ara, en companyia de
Sumar. Comptant els quatre darrers presidents –Aznar, Zapatero,
Rajoy i Sánchez–, tant el PSOE com el PP han ocupat catorze anys
el despatx presidencial. I cap d’ells no ha fet un esforç
sostingut per revertir, o al menys aturar, la degradació de les
nostres pobres Rodalies.
A Catalunya, si comptem des de l’any 2000, vuit persones han
tingut l’honor de ser presidents de la Generalitat. Els de
CiU/Junts sumen 14 anys. Els del PSC, vuit. ERC ha tingut la
presidència, plenament o en funcions, durant quatre anys, però uns
quants més ha estat soci menor de governs de coalició. I cap d’ells
no ha demostrat ser capaç de defensar Rodalies amb prou eficàcia
per aconseguir de l’Estat les inversions necessàries.
Menysteniment dels uns, impotència dels altres.
I ara, que algú em digui per quins set sous els qui han governat
Catalunya durant la major part del darrer quart de segle, i que
sovint han estat necessaris per a la governació espanyola, demanen
la dimissió d’una consellera de Territori que porta set mesos en
el càrrec. Es queixen que Sílvia Paneque no ha pogut resoldre en un
temps tan escàs els problemes que ells no han estat capaços de
solucionar durant totes les dècades perdudes? Ho fan per tenir-nos
distrets i que no ens recordem de la seva part de culpa? O és
partidisme pur i dur?
