«Aquí les preguntes les faig jo», diuen de males maneres els inspectors autoritaris a les sèries policials. Als espectadors els agrada perquè els policies de la tele sempre tenen raó i els detinguts són culpables, però en la vida real és un comportament inacceptable. Si més no, en democràcia.
«Aquí les preguntes les fa el govern», diu Alberto Núñez Feijóo quan proposa recuperar el delicte de referèndum il·legal per enviar a la presó els que gosin convocar-ne. Amb aquesta tipificació penal no hauria estat necessari acusar de rebel·lió i sedició els líders del Procés, ja que tot just signada la convocatòria de l’1 d’Octubre se’ls hauria detingut i encausat. I destituït, és clar. No hauria fet falta embarcar els piolins.
On s’és vist això de preguntar coses a la gent? On s’és vist que el poble sobirà tingui ocasió de pronunciar-se sobre qüestions que l’afecten? I si el que decideixen no va d’acord amb el que pensen els governants? I si els votants es decanten per fer exactament el contrari del que ha decidit la majoria parlamentària? I si el resultat desautoritza les sentències dels més suprems tribunals?
«Així no hi ha qui governi», diran els que manen. «I si el govern no pot governar, s’imposa l’anarquia, desapareix l’Estat i el país s’enfonsa en la llei de la selva». Quin horitzó més terrorífic!
Hi ha una solució que no passaria pel codi penal, que consisteix en negar efectes vinculants als referèndums no autoritzats, sense detenir ni jutjar els organitzadors. Que votin el que vulguin; nosaltres ja hem dit que no en faríem cas. Potser l’advertència desincentivaria la participació. Però si el poble sobirà participés igualment, no entendria que s’ignorés la seva veu, i es revoltaria. Per evitar aquesta amenaça, Feijóo vol convertir en delicte la convocatòria d’un referèndum il·legal. És a dir, un que no hagi autoritzat o convocat el govern. O sigui, ell, perquè tot això passarà quan sigui president del govern.
Curiosa manera de «posar el comptador a zero». Tindrà ajuda catalana?