(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dimarts passat a Regió7)
Ricard Ustrell va entrevistar Salvador Illa a Col·lapse i li deurien xiular les orelles de totes les crítiques que li van plogure, no pel contingut amable del diàleg sinó pel fer mateix de concedir al president socialista els minuts inicials del programa. Però si els comunicadors d’aquest país s’haguessin de regir per aquests fenòmens auditius no anirien a treballar.
La part més interessant va emergir cap al final, quan li va preguntar a Illa si voldria ser president del govern espanyol. Una pregunta que s’ha tornat oportuna entre el dia en que es va enregistrar la conversa (diumenge 8 de juny) i el d’emissió (dissabte 14), ja que entremig ha saltat l’escàndol de Santos Cerdán, que deixa Pedro Sánchez en una situació molt delicada. Hi ha ulls que miren cap a Illa com a possible alternativa si el president espanyol es carbonitza. Però res d’això no se sabia quan Illa va respondre que que la seva veritable aspiració seria trobar temps per aprendre grec.
Mani?
Es referia, és clar, al grec antic, aquell en què foren dictades i escrites les grans lliçons dels mestres de la filosofia clàssica. El grec en el que Plató va elaborar la teoria de les Idees i Aristòtil va reglamentar els mecanismes de la lògica. Illa va estudiar filosofia i li vindria de gust aprofundir en la llengua dels autors fundacionals. Existeixen traduccions molt ben treballades a idiomes moderns que el president domina perfectament, però per a un aficionat a «l’amor a la saviesa», que això vol dir la paraula filosofia, la lectura directa de les fonts, o del que ens n’ha arribat, ha de ser tot un plaer. Per això consideraria un privilegi disposar d’una hora i mitja cada dia per asseure’s a l’escriptori amb uns manuals que diu que ja posseeix, guardats a l’aguait del moment propici. Hi ha qui passa anys esperant el dia que tindrà temps per aprendre anglès de veritat, i qui aspira a fer el mateix amb «i Ellinikí glóssa», la llengua grega.
Cal esperar que l’afecció d’Illa per la filosofia grega clàssica sigui purament acadèmica, sense cap voluntat d’aplicar-ne les fórmules a la política contemporània, perquè aquells savis eminents eren aristocràtics, monàrquics, classistes i dubtosament democràtics. Saben que el gran Plató proposava una dictadura dels filòsofs? És clar, com que ell n’era... De fet, per filosofar era convenient tenir prou rendes per no gastar temps en guanyar-se la vida. Això, o donar classes de retòrica als nois de casa bona que volien guanyar debats.
Actualització: Illa ha estat cridat a la Moncloa. Ves que això d'aprendre grec no vagi per llarg.