Això de l'ordinalitat (que ni tant sols aconseguirem) no és garantia de res.
Ho explico en aquest exemple teòric, de nou comunitats imaginàries, les seves aportacions (per càpita) a la caixa comuna, i el que en reben amb el repartiment.
Veuran que es respecta l'ordinalitat, però la que més aporta perd un 33% del que envia, i la que menys, guanya quasi el cent per cent, rep el doble del que hi posa.
S'enten, oi?
