Ha causat alarma que Elon Musk i Steve Bannon, ideòleg del trumpisme, hagin fet en públic la salutació del braç estès a la manera dels nazis; el segon (foto), en l’aquelarre ultra de Maryland, celebrat per a major glòria de Donald Trump i amb la motoserra de Javier Milei com a gadget emblemàtic. El representant de l’extrema dreta francesa ha plantat la trobada: a França veure’s associat amb el règim de Hitler condueix al desastre. Però no als Estats Units, malgrat la imatge que ens n’hem format a partir del seu paper a la Segona Guerra Mundial.
Abans que esclatés el conflicte bèl·lic, i fins i tot en els seus inicis, Hitler era ben vist per una part de la classe política i de la societat estatunidenca. Era algú que sabia «posar ordre», aturar el desastre econòmic, crear feina i animar la prosperitat. I plantava cara als comunistes. La persecució dels jueus? L’antisemitisme era molt estès als EUA (ho retrata «La barrera invisible», d’Elia Kazan amb Gregory Peck; de pagament a Prime).
Cal recordar que el president Roosevelt es va resistir a atendre les constants demandes d’ajuda que li enviava Churchill, ja que l’aïllacionisme, el «ja s’ho faran», era una tendència molt present i molt activa entre l’electorat. La situació va canviar quan el Japó va bombardejar Pearl Harbor, quan ja feia més de dos anys de la invasió alemanya de Polònia. El Japó havia signat una aliança amb Alemanya i amb la Itàlia de Mussolini, l’anomenat «Eix» i per tant totes dues passaven a ser també enemigues.
Llavors, sí: la màquina de propaganda que acompanya a la militar en tota guerra es va posar en moviment per demonitzar Hitler a marxes forçades. Però els Estats Units mai no han patit la realitat d’un totalitarisme com el nacionalsocialista. Com que no han passat la malaltia, no estan realment immunitzats. Molts dels seus ciutadans es pensen que un líder fort i amb autoritat és la solució a tots els problemes i farà desaparèixer totes les incerteses. Els alemanys de fa nou dècades pensaven el mateix.