(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts passat a Regió7)
Aquests dies passen pel canal SX3 (antic Super3) els primers episodis de Bola de Drac. En els de la setmana passada, un gran mestre d’arts marcials, que també és un vell libidinós, exigeix a dos aspirants a alumnes que li portin una noia bonica. I ho fan. Si aquest argument ja era caspós quan la sèrie va arribar a Catalunya el 1990, ara, al cap de trenta-cinc anys, encara sobta més trobar-se’l havent dinat, en horari infantil (de fet, des que es va acabar el curs totes les hores del dia ho són). Però no cal esperar que ningú proposi «cancel·lar» en Goku i la seva tropa, perquè provocaria la revolta de la gran legió de catalans que els tenen incrustats en la seva educació emocional. És clar que també forma part de l’educació emocional no d’una, sinó de vàries generacions, culminar les cantades d’havaneres entonant a cor la popular El meu avi, i tanmateix ha estat cancel·lada en aquesta funció pels rectors de la famosa cantada de Calella de Palafrugell, que cada juliol arriba a totes les llars de la ma de la televisió. En una votació ajustada i dirimida pel vot de l’alcaldessa, han decidit canviar-la perquè l’autor, Ortega Monasterio, va ser esmentat en un documental de TV3 en relació a un prostíbul amb menors. La família ho nega i ha anunciat querelles. S’ha de fer pagar a l’havanera el desmèrit del compositor? Podem separar la consideració que ens mereixen l’obra i la moralitat de l’autor? És una qüestió antiga i mai no resolta, però a les xarxes ja circula la proposta que sigui el públic qui prengui la iniciativa i es posi a cantar-la al final de l’espectacle, com passa de forma ininterrompuda des de 1977. Parlem de gairebé mig segle tancant la trobada sense que s’hagin sentit gaires veus sobiranistes proposant abandonar una peça que, si ens hi fixem, és un himne espanyolista que s’enorgulleix de la participació de nois catalans a la guerra de Cuba. El Català, diu la lletra, era «el millor barco de guerra de la flota d’ultramar». De l’espanyola, és clar. «Els valents de a bordo no varen tornar, tingueren la culpa els americans», i ni mitja paraula del govern que els hi va enviar. La causa dels «nois de Calella» era la causa espanyola, colonial i dubtosa, que ens empassem joiosos perquè es canta en la nostra llengua i ens permet cridar «visca Catalunya, visca el Català». La sopa espanyola passa millor si ens la peixen amb cullera quadribarrada. Els centralistes recalcitrants no se n’han adonat.