Segons les dades de l'Ajuntament, la població de Manresa ha crescut un 3,56 per cent (i no el sis per cent que diu Sergi Perramon a Regió7) entre l'1 de gener del 2020 i l'1 de gener del 2025. Això equival a un creixement mitjà (acumulatiu) del 0,68 per cent anual, si el senyor xatbot ha fet bé els càlculs. No és cap barbaritat, oi?
La qüestió és una altra. La qüestió és que aquest increment s'ha produit malgrat un creixement vegetatiu negatiu. Fa sis anys que a Manresa les defuncions superen els naixements. El progrés demogràfic, per tant, és conseqüència de la immigració. Una immigració que, com a col·lectiu, tampoc no genera prou naixements per crear creixement vegetatiu positiu.
Mentre es vagi dilatant l'esperança de vida, l'alternativa a l'augment de la immigració és el decreixement i l'envelliment de la població. Dir que "no en volem més" pot ser popular però ignora la dimensió del problema demogràfic. Equival a fer campanya contra les conseqüències d'una dinàmica sense entrar a estudiar les causes i les solucions.
Si els Jordis i les Jordines no fan catalanets, qui els farà?