Què
ens passa? Què els passa a les administracions? Llegeixo a Regió7:
«Salut
agilitza la construcció del CAP de Santpedor, i podria estar fet en
4 anys». Quatre anys és «agilitzar»?
I encara, si «només» trigaran quatre anys és perquè a
Santpedor es van mobilitzar per exigir el nou equipament sense passar
per la fase prèvia de mòduls provisionals, que ves a saber si no es
tornarien definitius.
No sé com s’ho fan, o com ens ho fem, però tot és etern.
S’acaba de posar un servei una variant a Sant Boi de Llobregat que
està esperant des dels anys olímpics. Parlem de l’enllaç de la
B-40 amb l’A-2? A la manresana plaça de la Bonavista encara resta
dempeus un dels edificis que impedeixen consolidar el projecte. Segur
que els venen al cap mil exemples per afegir.
Des del balcó de casa veig la construcció d’un edifici
d’habitatges. Els paletes i les seves màquines han estat aixecant
una planta per setmana. No han anat més de pressa perquè el formigó
necessita el seu temps per assecar-se.
I si lloguem aquesta constructora per fer el CAP de Santpedor?
Pim-pam.
Però que no es queixin els santpedorencs. L’alternativa a les
obres lentes són les que no es fan. El territori català és ple
d’escoles en cargoleres, sense ni tant sols projecte d’edifici.
Potser Ensenyament no construeix escoles per la caiguda de la
natalitat. Al pas que anem, d’aquí a quatre dies els barracons es
buidaran per manca de nens. Llavors el departament de Bestioles i
Mascotes projectarà escoles canines, i mentrestant col·locarà els
cadells en cargoleres provisionals amb horitzó de definitives.
La natalitat baixa, però la gent cada cop triguem més a
morir-nos, i això vol dir més anys en què cada vegada anem més
sovint al metge. La sala d’espera dels si-no-fos. Si a Salut no es
posen les piles, quan hagin construït els CAP que calen ara, ja en
caldran el doble.
