(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
Si a la gent de l’Alta Segarra els pregunten: i vostès, què tenen?, podrien respondre legítimament: tenim hectàrees. Moltes. Hectàrees i més hectàrees de terra dedicada al conreu de secà, aquest que cada vegada dona vida a menys persones per superfície conreada equivalent. Per això, perquè de terreny no els en manca, a Calaf hi ha una enorme esplanada plena d’automòbils que, en una vista aèria, és tant extensa com tot el nucli del poble al voltant de l’església. No es pot considerar una activitat industrial intensiva en ocupació de ma d’obra, però tampoc no ho és la pagesia que no rega. Ni fins i tot la que rega.
La línia ferroviària de Manresa a Lleida voreja i delimita per l’oest i el sud la «Campa d’Autoflotes» del polígon Les Garrigues de Calaf. Una situació ideal per construir una via derivada que penetri a les instal·lacions i serveixi per carregar i descarregar combois plens d’automòbils. L’Institut Català de Finances ha atorgat 9,6 milions per a la construcció de la nova terminal que busca un doble benefici: treure de les carreteres els camions que transporten els cotxes, i millorar la gestió del gran aparcament, perquè és d’això que estem parlant: d’un gran, enorme aparcament per a l’estada temporal dels vehicles. De les fàbriques cap aquí i d’aquí cap al món. Per aquesta funció no calen universitats tecnològiques a la vora, ni tant sols centres pioners de formació professional. Cal terreny. Calen hectàrees. Com per al blat i l’ordi.
I com per a les esteses de plaques fotovoltaiques. Ningú no llogaria el seu tros perquè el cobreixin amb aquests rectangles que transformen la llum solar en volts i watts, si no li en donessin més diners dels que n’aconseguiria amb la successió de tasques exigides per la feina de conrear-lo. Diners garantits que no depenen de les sequeres ni les oscil·lacions del mercat. Temps era temps els amos dels masos deien d’una finca que «l’he llogada a un parcer», ara diuen que l’han llogada a una elèctrica d’aquestes que s’anuncien a la tele.
La congestió desborda successives corones de l’àrea metropolitana, fent-hi inviables moltes activitats que depenen del preu del metre quadrat. L’Alta Segarra encara n’és prou lluny i el cost de comprar o llogar hectàrees és molt més assequible. Qui diu aquesta comarca, diu d’altres. Si tot són aparcaments rai... però les possibles externalitzacions metropolitanes són moltes, variades i de vegades, lletges.