Des d’avui, a cremar. Hi ha un excés de carburant als dipòsits de l’organisme i els l’hem de treure del damunt.
Com que Catalunya és un gresol, vam començar la Nit de Nadal, celebració importada, amb un sopar notable i la primera ingesta de torrons i cava. Va seguir el dinar pantagruèlic del dia de Nadal, enllaçat amb un berenar-sopar a la mateixa taula, de la que només ens aixequem per anar al vàter. L’endemà va ser el dia dels canelons i d’uns quants requisits més, perquè cada àpat és en una casa i amb un grup diferent i els amfitrions (l’amfitriona, no ens enganyem) volen quedar bé.
Sense temps per fer-ho baixar, tot esgotant els tàpers de la teca sobrera dels dies anteriors (poca verdura, oi?), arriba la nit de Cap d’Any, una nova clatellada als nivells de colesterol i a la butxaca (llagostins frescos a 250 euros el quilo). L’endemà toca completar el circuït de visites o recepcions amb els parents pendents o amb els veïns de la segona residència.
S’ha acabat? No, queda el torell de Reis, amb la seva fava, la seva figureta, la seva corona de cartolina i el verset mal rimat del tipus «Si la fava tu has trobat / paga el tortell sens recança / i no perdis l’esperança / car seràs afortunat. / I si et surt la figureta / no et quedarà més remei / que ser coronat com a rei / d’aquesta festa distreta». Saben quantes calories porta, el massapà? Quasi tantes com el torró d’ametlla.
I punt i final. Amb el tortell i el brindis pel comensal coronat s’acaba el periple gastronòmic, més gormand que gurmet, d’aquestes festes hivernals, i ara toca compensar les calories ingerides en excés. No cal ser dietista per conèixer els dos mètodes complementaris: cremar-les amb exercici físic i reduir-ne la ingesta perquè el cos les vagi a buscar en els greixos sobrants acumulats. Per cremar cent grams de torró cal caminar de pressa durant dues hores, fer fúting durant 38 minuts, o tres quarts d’hora de bicicleta. Si els fa una mandra insuperable, l’alternativa és la restricció alimentària, que no significa passar gana sinó quedar-se amb les ganes.
Ja m’entenen, no cal que els ho expliqui.