(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
Els gravíssims problemes d’Àfrica es deuen estar en vies de solució, perquè la Unió Africana, que agrupa cinquanta-cinc estats del continent, ha considerat oportú dedicar el seu temps a combatre els mapes del món elaborats segons la projecció Mercator, ideada al segle XVI i encara en ús. És aquell planisferi on Grenlàndia apareix enorme i el Canadà, descomunal, mentre que els territoris equatorials, i especialment Àfrica, es mostren més petits del què els tocaria per les seves veritables dimensions. Una activista a favor de la rectificació diu que no es tracta de geografia sinó de dignitat i orgull, i també de «narrativa», paraula de moda. «Corregint el mapa corregim també la narrativa global sobre Àfrica». Però el mapa que proposen com alternativa, la projecció Equal Earth, també té inconvenients. Països i continents s’hi mostren amb una grandària més proporcional, però al preu d’alterar la seva forma. Àfrica s’allargassa en vertical i Rússia es converteix en un botifarró.
De fet, corregir les desproporcions del Mercator és una preocupació molt antiga i mai no resolta del tot. L’única representació del planeta que no distorsiona formes ni mides és la tridimensional: els populars globus terraqüis, que en l’era dels descobriments van assolir mides notables i eren objectes de gran valor que prestigiaven el seu propietari. Avui les didàctiques esferes les tenim en format virtual a l’abast d’un clic, amb eines com Google Earth. Aquesta ens permet girar la bola planetària en qualsevol direcció i centrar-la on ens sembli per confirmar el que ja suposàvem: que els mapes són qüestió de perspectiva. Situïn Catalunya al mig i veuran què apareix i desapareix.
La Unió Africana aplica la seva perspectiva quan formula les demandes cartogràfiques, però no arriba tant lluny com per capgirar les posicions relatives del nord i el sud i recuperar per tant el criteri dels mapes de l’àrea mediterrània elaborats pels musulmans a la nostra Edat Mitjana, els quals situaven la costa africana a la part de dalt i l’europea a la de baix. Així ho veien i així ho representaven. I ben mirat, la disposició té la seva lògica, ja que implica assumir la idea que la llum del Sol cau damunt la Terra de dalt a baix. Nosaltres, en canvi, situem l’astre rei en la prolongació imaginària de la part inferior dels nostres mapes. Per què? Doncs perquè en ells Europa és a dalt i l’Àfrica és a baix. Qüestió de perspectiva.