(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dissabte passat a Regió7)
L’Ajuntament de Manresa informa que aquest any farà una «inversió» de 1,5 milions d’euros en el Pla de Millores de l’Espai Públic (PlaMEP). Animat per l’exemple del govern local, aquest articulista es disposa a emprendre també una «inversió», naturalment més modesta, per executar un Pla de Millores de l’Espai Domèstic (PlaMED) a casa seva. Catalunya necessita inversions tant públiques com privades per fer progressar la nació i recuperar l’històric paper de motor econòmic peninsular, tal i com desitja i reclama el president de la Generalitat. Ni l’alcalde Marc Aloy ni el signant d’aquestes línies no farem oïdes sordes a la crida del deure patriòtic.
Segons la nota de premsa municipal, els 1,5 milions d’inversió en del PlaMEP es destinaran a millorar les calçades de set carrers, diverses voreres, espais de vianants i parcs infantils, arranjar camins rurals i «reforçar els treballs de manteniment». Pel que fa al pla domèstic PlaMED, el pressupost encara no s’ha tancat, però inclourà en tot cas canviar les bombetes de la casa a mesura que es vagin morint, llançar l’escombreta del vàter i substituir-la per una de nova, fer el mateix amb la cortina de la dutxa, portar a la deixalleria la cadira de resina de la galeria i comprar-ne una altra, falcar la nevera, ordenar els llibres comprats el darrer any que s’acumulen en una lleixa, posar piles noves a la ràdio i recargolar els cargols de la tapeta de la maneta d’una persiana, que balla. Tinc els meus dubtes sobre la conveniència d’incloure en el pla el canvi d’oli i la bateria nova del cotxe, o si necessita un pla específic, el PlaMCar.
Potser el lector objectarà que totes aquestes accions domèstiques no són veritables inversions sinó despeses ordinàries, corrents, programables i indispensables. No podem deixar les làmpades sense bombetes que facin llum ni la ràdio sense piles que la facin sonar. Una veritable inversió seria una casa nova o una reforma integral. De la mateixa manera un ajuntament no pot deixar d’arranjar les calçades dels carrers abonyegats o clivellats, les voreres desmanegades, o els camins rurals masegats. De fet, són despeses indispensables per evitar nivells irreversibles de degradació. Però dir-ne «inversions», la mateixa paraula que s’aplica a operacions com la Fàbrica Nova o el carrer Guimerà, permet presentar com a mèrit opcional del governant el que no deixa de ser la seva obligació ineludible. Amb el bombo i els platerets d’un PlaMEP, o sense.