(Per si se'l van perdre aquest és l'article de dijous passat a Regió7, però he canviat temps verbals per ajustar-lo a l'actualitat)
Marc Aloy, alcalde de Manresa que s'hagués integrat a la direcció d’ERC si hagués guanyat Xavier Godàs, va publicar un fil a X demanant el vot per aquesta opció. Fins aquí, tot normal. L'endemà al matí havia recollit unes quantes respostes, i cap d’elles no era una reflexió constructiva: la xarxa és el que és i dona per al que dona. L’interessant éra que la meitat no es referien per a res a la dinàmica electoral del partit, sinó a la seva gestió al front del govern municipal. Per ser precisos: dues l’insultaven per criticar Junqueras, una l’aplaudia amb emoticones, una es limitava a dir «turra», castellanisme per a «tabarra», i les altres venien a reclamar-li que endreci la seva ciutat abans de donar lliçons: «Doncs tens Manresa feta un fàstic, noi...» «Doncs Manresa està fina...» «Així de bé estàs deixant Manresa!» I la més llarga, que transcric tal qual amb l’advertiment que l’ortografia pot ferir la sensibilitat del lector: «Sou uns cracks ensorran Manresa. Els últims 6 Mesos han plegats mes botigues/restaueants per culpa de volguer recapta parquímetres / parkings. Casc antic ja esta perdut des de que no es pot aparca alberg. Ara per anar al passeig tens d’aparca a 1 km ganes dona d’anar a Manresa». Ostres.
Ja se sap que qui sembra a X recull fruits indigestos, perquè és una terra adobada de toxicitat, però no deixa de ser interessant trobar més rèpliques orientades a desqualificar Aloy com alcalde que com a possible dirigent d’Esquerra, que era el tema del fil. Molts usuaris d’aquesta xarxa pateixen d’ira incontinent i amargor d’esperit, però els seus estirabots traspuen preocupacions reals de la societat. Aquí els veiem més neguitosos per la qualitat de la vida diària que per les picabaralles entre famílies republicanes. I no són només ells. De les respostes esmentades, la que es queixa de la tabarra es pot considerar representativa d’un pensament força estès. Ve a ser: dediquin-se a solucionar els nostres problemes i no ens atabalin amb els seus. Mentre Aloy aspirava a secretari general adjunt de Món Local a ERC, els comerços tancats a la plaça Major i voltants es mantenien en la xifra rècord del 44%. Si hagués aconseguit el càrrec l'hauriem felicitat, però l’aplaudiment enèrgic i sincer el reservariem per al dia que aconsegueixi revertir la decadència del nucli antic de la ciutat, per posar un exemple de trencacolls que ha derrotat un govern municipal rere l’altre.