(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de Regió7 de dissabte)
Fa uns anys van regalar-me un exemplar del diari La Vanguardia de la data del meu naixement, un detall simpàtic que desperta la curiositat: què passava al món el dia que vaig arribar-hi sense demanar-ho? Va resultar que el 6 d’abril de 1955 es va escaure en Dimecres Sant, i La Vanguardia (llavors es deia La Vanguardia Española) d’aquell dia dedicava la seva portada exterior a les processons de Setmana Santa de Reus. El peu de fotografia explicava: «He aquí un fragmento del magnífico Cristo yacente de la Real Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo, obra del escultor Modesto Gené, y, en la fotografía de la derecha, el momento de la salida del templo de la imagen del Crucificado». El diari tenia llavors una doble portada, una d’exterior en paper més bo, consagrada a les imatges, i una d’interior plena de lletra, dedicada a les notícies. En aquesta el principal titular de la jornada era: «La Semana Santa española», amb el subtítol «En todas las ciudades del Reino se efectúan preparativos para las próximas solemnidades». Una repassada a les portades gràfiques de la setmana dona els següents temes monogràfics: el diumenge anterior, «Humildad y grandeza del domingo de Ramos». Els dilluns no es publicava. Dimarts: «Estampas de la Semana Santa Española». El dimecres ja l’hem explicat. Dijous, una reproducció a tota plana de Crist Crucificat de Velázquez. El Divendres Sant no sortien diaris. Dissabte: «Las solemnidades religiosas del Viernes Santo en Barcelona». Diumenge: «Luz y alegría del Domingo de Pascua», amb imatges primaverals de jardins i arbres florits.
L’any 1955 hi havia un automòbil per cada vuitanta espanyols. La xifra actual és d’un per cada 1,8. Quan vaig néixer la majoria de famílies passaven els festius de Setmana Santa a la seva residència habitual i única, envoltats de religió per totes bandes, diari inclòs. Ara les carreteres van plenes, però els manresans que es queden a la seva ciutat tenen l’ocasió de viatjar en el temps per veure com dos penitents amb el rostre cobert desfilen pel barri vell carregats amb enormes creus, mentre un altre arrossega unes cadenes amb els peus descalços, a la processó del Silenci. Això sí: les portades de la premsa catalana de dimecres passat no anaven de passos i papotes sinó de l’inevitable Donald Trump i la classificació europea del Barça. Tot i que, ben mirat, l’un ens fa passar un calvari i l’altre apunta a una joiosa resurrecció.