On ara s’aixeca l’estació d’autobusos de Manresa abans hi havia una gran estesa de vies i magatzems en desús de l’estació de tren de Manresa Alta. Es va triar aquell indret perquè els terrenys ja eren de la Generalitat, i també es va argumentar que facilitaria la «intermodalitat» d’autobús i ferrocarril.
Però els trens més utilitzats pels manresans no són els de la Generalitat sinó, amb molta diferència, els de Renfe. Només cal veure com ens queixem de la durada del viatge a Barcelona amb el servei estatal i no ens importa que l’autonòmic encara trigui més estona.
Per tant, si del que es tractava era de combinar tren i autobús, el nou equipament s’hauria d’haver instal·lat a l’Estació del Nord, la qual, a més a més, es troba a sis-cents metres de Sant Domènec en línia recta, mentre que Manresa Alta és a més d’un quilòmetre.
Cal agrair a l’arquitecta de Freixinet Marta Solà la seva proposta de reformar de cap a peus l’actual instal·lació, però potser amb el que costaria una obra tant enèrgica com la que planteja es pot fer una actuació ambiciosa a l’Estació del Nord per encabir-hi la terminal d’autobusos. Caldria, això sí, que Generalitat i Ajuntament s’entenguessin amb Adif, i no és un interlocutor senzill.
Al costat de les vies en servei hi ha una estesa de vies en desús, herència de quan s’hi desenvolupava molta activitat de mercaderies. Entre la carretera i la muntanya hi caben perfectament els dos mitjans de transport, i els actuals edificis podrien donar servei simultàniament a l’un i l’altre. És qüestió d’organitzar l’espai amb criteris d’eficàcia i eficiència. Naturalment, la xarxa de bus urbà distribuiria els usuaris manresans del tren pels diferents barris, com ja fa l’actual línia Perimetral, i els viatgers de comarques enllaçarien amb la línia del seu poble.
De totes maneres, si aquesta proposta de nova estació es descarta perquè tampoc no pensen fer nova l’actual, al menys que li apliquin una bona rentada de sostres i cobertes, una repintada exhaustiva, una renovació de mobiliari, i un pla d’usos racional i adaptat a la realitat per tal que els espais buits deixin de fer més por que gràcia.