(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
Que el cas Cerdán passaria factura les expectatives electorals del PSOE es podia donar per descomptat, i l’enquesta publicada pel grup Prisa ho confirma. Amb l’informe de la Guàrdia Civil a totes les portades i tertúlies, però amb l’exsecretari d’organització encara lliure, la intenció de vot socialista baixava tres punts respecte del mes anterior, i gairebé cinc punts en relació a les darreres eleccions generals. Però aquestes xifres també signifiquen que, amb tot el que està caient, un 85% dels qui van votar per Pedro Sánchez ho tornarien a fer avui. Disset de cada vint votants es mantindrien fidels malgrat les esgarrifances que provoquen els enregistraments d’àudio del tal Koldo. Tornarien a confiar en el partit que ha hagut de despatxar dos secretaris d’organització per corrupció. Una nivells de fidelitat més que futbolística: sempre amb els colors, ni que baixem a regional. Amb aquests vímets no és tant estrany que Sánchez cregui possible continuar teixint el mite de la resistència. Un de cada quatre votants està disposat a creure-se’l quan digui que ell ha estat el primer sorprès, el primer enganyat i el més dolorosament decebut. En darrer terme pot jugar la carta del setge judicial per motivacions polítiques, que ja ha posat sobre la taula Benet Salellas com advocat de Santos Cerdán, que parla de «causa general». Tot seria una conxorxa de la magistratura més conservadora, que és la que talla el bacallà, per complir la instrucció de José María Aznar: «el que pueda hacer, que haga». La sorprenent vaga de jutges i fiscals contra un projecte de llei del ministre de Justícia, malgrat que el seu propi òrgan rector els ha dit que no podien fer-ne, pot ser presentat com una prova més de l’existència d’una estratègia judicial que busca canviar el govern, víctima innocent. Pobre Sánchez!
A la planta de direcció de Ferraz deuen pensar que si el PP va sobreviure a la Gürtel el PSOE hauria de poder sobreviure a les radiacions de la tripleta tòxica. Però convé no oblidar que Mariano Rajoy se’n va anar a casa, a Pablo Casado li van clavar més punyalades que a Juli Cesar i Núñez Feijóo no aconsegueix treure rendiment als problemes socialistes. De fet, amb la seva indecisió permet que Vox li pispi l’esmorzar sense cansar-se. A veure cap a on s’orienta després del bany de reafirmació del seu congrés.