El relat, el relat, el fotut relat.
El govern espanyol ha decidit perdonar 83.252 milions dels diners que li deuen les comunitats autònomes pels préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmica, el FLA. Aquest fons va ser una sortida d’emergència quan la Gran Recessió va deixar els governs autonòmics amb el cul a l’aire. En lloc de millorar d’una vegada el sistema de finançament, van aplicar una cataplasma que es va convertir en un deute impossible de cobrar. Treure els incobrables dels balanços és una mesura de sentit comú.
Insistim: el govern espanyol ha decidit perdonar 83.252 milions de deute al conjunt de les autonomies. La més beneficiada serà Andalusia, que també és la més poblada. Desapareixeran 18.791 milions del seu passiu, i els interessos corresponents ja no pesaran sobre els pressupostos anuals. La segona beneficiària és Catalunya, amb 17.104 milions. Les segueixen el País Valencià i la Comunitat de Madrid, i així fins esgotar la llista i completar el total.
Per tant, no és un acord bilateral entre els governs espanyol i català per a benefici exclusiu de Catalunya, sinó una aplicació de manual del «cafè per a tothom» que ha impulsat l'Espanya de les Autonomies. Des de Catalunya es demana, es reclama, s’exigeix, i quan finalment la Moncloa afluixa, estén el benefici al conjunt del sistema autonòmic, no fos cas que esclatés una revolta de greuges comparatius. Això és així des que es van repartir estatuts a un munt de regions que mai no els havien demanat.
La quitança del FLA és un cafè per a tothom que deriva dels pactes entre els socialistes i ERC. Per això s’ha permès que Oriol Junqueras es pengés la medalla de l’anunci públic, i ho ha fet parlant només del benefici per a Catalunya. Repassin les primeres notícies: s’explica que el govern central perdona una cinquena part del deute català, i l’extensió a la resta d’autonomies, si apareix, és al quart paràgraf. Es presumeix del cafè però s’obvia que és per a tothom. El relat, el relat, tot passa pel relat.
Però aquesta versió no ha trigat ni deu minuts a ser aprofitada pel PP, que ha comprat el relat d’Esquerra per girar-lo en contra l’acord, acusant el govern Sánchez de vendre’s a l’independentisme en perjudici de la resta del país. Una acusació que no hauria pogut formular si l’anunci l’hagués fet la vicepresidenta Montero en lloc de Junqueras, i s’hagués parlat des del principi de la condonació general i no de la catalana. Però aquest no era el relat que interessava a Esquerra, posseïdora d’un grup parlamentari indispensable per a la continuïtat de Sánchez.
I Sánchez es dona per satisfet amb la coincidència entre aquesta satisfacció d’Esquerra i la reculada de Junts en la moció de confiança. Unes quants dies o setmanes més d’oxigen, fins la propera crisi.