El govern ens enganya amb l’augment de les pensions, quines galtes!

La directora general de la seguretat Social espanyola m'escriu per informar-me que m'han incrementat la pensió de jubilació en un 2,8%, i tot seguit detalla les xifres del que cobrava l'any passat i del que cobraré a partir d'aquest mes.

Efectivament, l'import mensual de la pensió augmenta en un 2,8% (de fet, un 2,7999964 i unes quantes xifres més).

Però també s'augmenta el «tipus» de la «retenció per IRPF».

I la combinació dels dos percentatges dona que l'«import líquid total» que m'ingressaran ja no serà un 2,8% més a l'any passat, sinó un 2,27%.

O sigui, que l'augment real de la meva pensió efectiva és un 19% inferior al que diuen que és. La diferència se la queden ells. Amb una ma m'incrementen la pensió, amb l'altra m'apugen l'IRPF, i queden bé amb la vianda al plat.

Quines galtes!

Això passa perquè ningú no els obliga a aplicar la inflació als tipus de l'IRPF. A tots: a les retencions i als definitius de la declaració de la renda.

Si per atrapar la inflació la pensió ha de pujar un 2,8%, aquest augment hauria de tenir la el mateix tipus de retenció que abans de la pujada. Si no, els increments sempre quedaran per sota del que es diu,

Ajustar els tipus a la inflació («deflactar-los») hauria de ser una obligació legal. Hauria de constar a la constitució o en alguna llei orgànica d'aquelles que costen tant de modificar.

Mentrestant, quan s'anunciïn augments de pensions, s'hauria d'explicar ben explicat. El president del govern hauria de dir: «Les pensions s'apugen un 2,27% real un cop aplicat l'IRPF». I ens adonaríem que queden per darrera de la inflació.

No haver-ho fet és un engany del govern.

D’aquest i de tots els anteriors que han fet exactament el mateix.

Impressionant Els Nois del Diari d'MTM al Kursaal!

Ahir a la tarda vaig anar a veure Els Nois del Diari al Kursaal i vaig quedar impressionat. 

Aplaudiments sense restriccions a la colla (nombrosa) de Manresa Teatre Musical. 

No sé com va anar al matí (la crítica del diari és molt positiva) però a la sessió de tarda la protagonista es menjava l'escenari amb una força imparable.

Endavant les atxes, MTM!

Números espectaculars al Festival Guimerà de canvis circulatoris

Arriben els números més espectaculars del festival de canvis circulatoris a Guimerà i entorns (amplíssims entorns). A partir de la setmana que ve no es podrà baixar pel Passeig des d’Espanya fins Crist Rei excepte per entrar als pàrquings o fer càrrega i descàrrega, i caldrà de tornar pel mateix camí. Supressió de les places de zona blava. També hi ha canvis al capdavall del carrer Saclosa.

Seguin còmodament, preparin-se una infusió i estudiïn aquest mapa de Jordi Cirera a Regió7:

Fa uns anys, quan encara existia el servei militar obligatori, els treballadors veterans deien als aprenents maldestres: «Quan t’hauré ensenyat te n’aniràs a la mili». Amb les successives fases de les obres de Guimerà i entorns podria passar el mateix: quan ens haguem acostumat als canvis circulatoris d’una fase, aquesta s’acabarà i donarà pas a una altra. Mentrestant, anirem pel laberint com pollastres decapitats, esperant que els senyals provisionals ens condueixin a la sortida. Si els senyals estan mal posats, que Nostre Senyor hi faci més que nosaltres.

Però ja se sap el que diu la dita: qui vol presumir ha de patir. Manresa vol presumir de carrer Guimerà i haurà de pagar-ne un preu amb la moneda de la incomoditat. Segur que molts manresans s’exclamaran: «Jo hi hauria fet d’una altra manera», i dibuixaran alternatives circulatòries amb un dit en l’aire.