Amb les pensions no s’hi juga. Rodríguez Zapatero va caure en part per això. El 12 de maig del 2010 el llavors president espanyol va anunciar mesures urgents de reducció del dèficit que incloïen la congelació de les pensions i la retallada del sou dels funcionaris. L’alternativa era la fallida dels comptes públics per impagament del deute. La credibilitat del president, que s’havia resistit a admetre la gravetat de la situació, va caure en picat. Va convertir-se en una ànima en pena fins que va avançar eleccions sabent que les perdria a mans de Mariano Rajoy.
Al Congrés dels Diputats s’ha jugat amb les pensions. I amb més coses, com el preu del transport públic o les ajudes als afectats per la Dana. No ha estat una discussió sobre orientacions polítiques, ni un intercanvi de reflexions sustentades en xifres econòmiques i ràtios de cost i benefici. Ha estat un joc irresponsable amb les coses de menjar dels ciutadans, només per poder dir que el govern està tocat, la majoria s’ha esquerdat i la legislatura penja d’un fil. Doncs enhorabona: han guanyat aquesta embranzida, i els ciutadans l’hem perdut.
Mirin, els pensionistes no som idiotes. Com que tenim temps, llegim diaris, escoltem la ràdio i veiem els telenotícies. No ens limitem a passar pantalles ximples a les xarxes. I com que estem al cas i tenim experiència, ens adonem perfectament de qui ha fet què. Veiem la realitat encara que el periodisme parlamentari només es fixi en qui ha marcat un gol al contrari. Cronistes abduïts per la bombolla.
Però no tothom s’hi fixa igual, potser perquè no tothom disposa de tant temps lliure ni acumula tants anys als genolls. Dijous al matí les teles entrevistaven usuaris del tren estranyats que els abonaments ja no fossin gratuïts. No s’havien assabentat que una mesura tant important s’havia posat a votació el dia anterior. Els fallava la curiositat? Potser sí. I potser molts mitjans es van centrar més en narrar la batalleta parlamentària que en informar dels seus efectes pràctics en la vida dels ciutadans, que és el que realment convenia divulgar per servir l’audiència.