(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dimarts passat a Regió7)
Donald Trump creu que el poder consisteix en fer por i per això vol deixar clar, des del primer moment, qui és el pinxo més pinxo del barri. L’aplicació de grans aranzels a les importacions des de Mèxic i Canadà no és tant una mesura de protecció econòmica i reducció del dèficit comercial com un gest d’intimidació que busca acoquinar els afectats. Però el recurs a la demostració de força és també un signe de feblesa, fins i tot si aconsegueix els seus objectius. La cooperació sol ser més productiva que la por, i renunciar a la primera en favor de la segona indica una posició defensiva. Qui adopta posicions defensives és qui se sent amenaçat i, per tant, es reconeix més feble del que voldria.
Els EUA no se senten amenaçats pels canadencs i els mexicans, sinó per la Xina i la seva dinàmica imparable de creixement. L’episodi de l’aplicació d’IA DeepSeek és un avís oportú del que pot arribar. Per plantar-li cara, Trump vol que els EUA creixin com a potència, incrementant l’extensió dels seus dominis directes amb Mèxic, Canadà, Panamà i Groenlàndia (per començar). D’entrada prova d’espantar-los perquè es posin a les seves ordres i facin la seva voluntat. Si es resisteixen, ja es veurà.
Nicolau Maquiavel es pregunta al seu clàssic El Príncep si al nou governant d’un principat li convé més «ser estimat que temut, o temut que estimat» i respon: «res millor que ser totes dues coses alhora; però ja que és difícil reunir-les i que sempre n’ha de faltar una, declaro que és més segur ser temut que estimat». La raó és que l’estimació no dura: «de la generalitat dels homes es pot dir que són ingrats, volubles, simuladors, covards davant del perill i àvids de lucre». Encara més: «l’amor és un vincle de gratitud que els homes, perversos per naturalesa, trenquen cada cop que poden beneficiar-se’n; però el temor és la por del càstig, que no es perd mai». Per tant, «com l’estimar depèn de la voluntat dels homes i el témer de la voluntat del príncep, un príncep prudent ha de recolzar-se en allò que és seu i no en allò aliè».
Ara bé, el florentí afegeix que príncep ha d’infondre el temor «procurant sempre evitar l’odi» i «procedir amb moderació, prudència i humanitat, de manera que una confiança excessiva no el torni imprudent, ni una desconfiança exagerada, intolerable». Ni moderació, ni prudència ni humanitat són les característiques més destacades en la retòrica i la pràctica de Donald Trump.