(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts passat a Regió7)
Ressaca: «Moviment de retrocés de l’aigua que ha avançat riba amunt després de desfer-se l’onada.» És oportú citar la definició de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció Filològica, per comentar l’episodi de l’havanera El meu avi a la cantada de Calella de Palafrugell, perquè el tema va d’onades que van i que tornen, i com més poderosa és la que arriba, més ho serà la que recula. «Sé que hi ha mar a Calella, on les ones van i venen al compàs de l’havanera», diu la lletra de Mariner de terra endins, una de les més populars, que dissabte fou interpretada alhora per tots els grups participants.
Ja deuen saber que la sobirania popular del públic va aconseguir que El meu avi tornés a cloure la cantada de Calella, entonada alhora per tots els grups i per tots els assistents, desautoritzant així els organitzadors que li havien posat la creu arran de les notícies sobre comportaments inacceptables del seu autor, el traspassat Ortega Monasterio. Quan mesos enrere un documental de TV3 va recollir informacions (negades per la família) que relacionaven Ortega amb el proxenetisme, el món de l’havanera va patir una sotragada. L’acusació era gravíssima i capaç de destruir la bonhomiosa imatge de l’acusat. ¿Calia eliminar del repertori les seves composicions, encara que això afectés El meu avi? El dubte va arribar a la comissió calellenca i es va precipitar el gran embolic.
Els darrers anys no ha parat de créixer una onada de tolerància zero contra els comportaments inadequats relacionats amb l’abús de poder sexista, i no cal dir contra la violència i l’explotació sexual. Si impliquen menors, la condemna s’eleva al màxim. Era i continua sent una causa justa, i encara són lluny d’erradicar el masclisme fatxenda i la rialleta de complicitat. El trio tòxic del Peugeot ha fet més fonda la seva tomba parlant alegrement de prostitutes, i un dels qui Pedro Sánchez havia triat per fer foc nou ha plegat abans de començar, en fer-se públiques acusacions de, diguem-ne, bavositat laboral. L’escrutini es màxim i qui hagi actuat, ara o abans, segons regles d’altres temps pot veure’s «cancel·lat» per les exigències del present. Però tota onada té la seva ressaca, i aquesta també: es nota en l’ascens de la dreta anti-woke a tota Europa, seguint l’estela del trumpisme. I es nota en reaccions com la del públic de Calella, que ve a dir: «¿no n’hem fet un gra massa?». Però, hem de frenar quan queda tant de camí per recórrer?