(Article publicat dijous a Regió7)
Fins ara m’he entès sense problemes amb els nous contenidors de brossa, però dec formar part de l’excepció, perquè no paro de veure imatges de bosses amuntegades a la vorera, i això significa que el sistema no rutlla igual de bé per a tothom. Cal estudiar l’abast i les causes de la mancança, però mentre s’investiga podem formular hipòtesis.
Primera: Contenidors plens, una sospita alimentada per l’experiència. Però des del canvi de sistema he vist moltes bosses al costat de recipients que no sobreeixien.
Segona: Ciutadans que ignoren el canvi. No van rebre el fulletó, no van veure els cartells, no els ho va dir cap veí, no llegeixen aquest diari, no veuen ni escolten la tele i la ràdio locals, a les seves xarxes no se’n parla. Quan arriba el moment s’estranyen de no poder obrir el contenidor com sempre, deixen la bossa a terra i se’n van.
Tercera: Persones correctament informades que quan han baixat les bosses s’han descuidat la targeta, per falta de costum. Entre repetir el viatge o confiar que els escombriaires ja ho recolliran, han triat la segona opció. Segur que no trigaran a incorporar el nou hàbit.
Quarta: Un sol dia de contenidor gris a la setmana és insuficient i cal replantejar-ho. Aquesta és una queixa molt estesa, ja que molts no acaben d’entendre el sentit i la utilitat de la limitació.
I la darrera: Hi ha un cert nombre de persones que no tenen ni han han tingut mai cap interès en fer-ho bé. Es desentenen de l’esforç col·lectiu per incrementar el percentatge de brossa reciclada i disminuir la quantitat que es malmet inútilment a l’abocador.
Són els tradicionals experts en l’equació de l’avantatge infinit, una senzilla operació aritmètica que es formula amb el següent enunciat: tots els drets dividits per zero deures.
Es queden tan tranquils perquè les bosses, les capses, els trastos, fins i tot les peces de roba bruta i els matalassos tacats, que abandonen a l’indret dels contenidors, tard o d’hora desapareixen, ja que uns empleats de la neteja els recullen a ma i els llancen en un camió. Empleats que paguem entre tots amb la taxa d’escombraries. Però fins l’hora en què passen i actuen, les voreres pinten un quadre de ciutat bruta que la majoria de ciutadans no ens mereixem.
Contra els contenidors intel·ligents, els insolidaris espavilats. Tenir gent d’aquesta mena és «molt de Manresa». I molt de la resta del país. I del planeta, per poc que ens hi fixem.