Llegeixo a Regió7 que l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, fa de detectiu nocturn per investigar en persona el crim de les bosses de residus fora dels contenidor: «amb l’iPhone a la mà, ha recorregut diversos barris -les Bases, plaça Catalunya, Poble Nou, Sagrada Família-, ha fotografiat allò que s’ha trobat al carrer i ha compartit el material a través del seu compte d’X». Jo no hagués fet cap de les dues coses, perquè no gasto iPhone i perquè m’he passat a BlueSky, però Aloy té tot el dret a triar les seves armes d’investigació i de divulgació de resultats, que es resumeixen en una estadística segons la qual la majoria d’àrees de contenidors examinades no presenten cap problema, en una part hi ha un nombre reduït de bosses a terra, i una minoria són veritables «punts negres» en els que cal treballar.
Divulgar informació precisa és una obligació de l’Ajuntament i una conveniència del seu Govern per contrarestar l’allau d’imatges de contenidors a vessar i munts de porqueria per terra que inunden les xarxes i donen peu a les protestes de l’oposició. La pregunta és si això ho ha de fer l’alcalde en persona. Està bé que surti del despatx i trepitgi la ciutat de cap a cap, tant en companyia de l’activisme veïnal com tot sol, com un simple ciutadà amb interès i curiositat. Que recorri les places i els carrers tot fent-se aquesta pregunta: «si jo no fos l’alcalde, què li diria a l’alcalde a partir del que estic veient?». Però si el que vol és saber el percentatge de contenidors amb i sense bosses per terra, no cal que els vagi a comptar ell mateix. Una feina dels treballadors de la neteja és justament recollir aquestes bosses fora de lloc i llançar-les als camions. Només caldria que cada dia passessin un informe de les actuacions de la nit anterior, i tant l’alcalde com el regidor estarien permanentment informats de l’estat de la qüestió.
És clar que d’aquesta manera Aloy no podria fer tuits d’alcalde detectiu i que el diari se’n faci ressò.