Francesc Martínez explicava en una carta a aquest diari que la seva esposa va ser atropellada a Manresa per un repartidor en patinet que va fer-se escàpol, i i els Mossos li van dir que presentés la denúncia en un altre lloc. Salvatgisme viari i desinterès policial: la recepta per convertir els carrers d’una ciutat en l’escenari de la llei de la selva. Qui tingui més barra i menys respecte per les normes té molts números per imposar la seva voluntat sense que li tussin.
Contra incivisme, ordenances de civisme. Però s’han de fer complir; quan es queden en paper mullat són motiu de vergonya. Aquesta setmana el ple municipal de Manresa ha aprovat inicialment l’anomenada «Ordenança de circulació de cicles i vehicles de mobilitat personal (MVP)», és a dir, bicicletes i patinets elèctrics. S’hi diu clarament que uns i altres «no podran circular en espais reservats per a vianants com voreres, andanes i passejos» com a norma general. Ara bé: l’«Ordenança de circulació i mobilitat», vigent des de fa anys, posa la mateixa limitació a les bicicletes: «No es pot circular per les voreres que no estiguin senyalitzades específicament per circular-hi». I encara rebla el clau d’aquesta manera: «Al Passeig de Pere III, no es pot circular per l’andana central, excepte en itineraris degudament senyalitzats». Això diu l’ordenança vigent, i ara ens podem preguntar: hem vist mai ciclistes circulant per la vorera, fora de cap mena de carril-bici? Segur que sí. Ens hem creuat mai amb ciclistes que circulaven per l’andana central del Passeig? Segur que molts lectors manresans, i comarcans usuaris de la ciutat, respondran afirmativament. Si la normativa en vigor des de fa uns quants anys és menystinguda, què ens garanteix que no passarà el mateix amb la nova?
És cert que no es pot posar un guàrdia a cada cantonada per tal que res no escapi a la seva vigilància, però fa anys que les policies del món coneixen el truc de fer-nos esperar l’aparició inesperada. Per exemple, no cal controlar tots els carrers cada deu minuts per pescar vehicles mal aparcats; n’hi ha prou amb fer saber que els controls existeixen... i són imprevisibles. Vetlleu, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora, diu l’Evangeli. De la mateixa manera, els patinadors menys cívics tindran un altre capteniment si saben que el guàrdia pot aparèixer quan menys s’ho esperin. Cap d’ells no podrà estar segur que no li tocarà la rifa, i la por els invitarà a comportar-se. En benefici de tothom.
(Article publicat a Regió7 el 20/12/2025)