(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
L’estació de Renfe a Tarragona està a 99 quilòmetres ferroviaris de l’estació de Sants. La de Manresa, a 68. Trenta-un més a prop. Tanmateix, a partir de dissabte que ve, quan s’aixequin les restriccions per obres, els trens de Tarragona a Sants faran el recorregut en 71 minuts, mentre que els de Manresa continuaran trigant entre 83 i 87 minuts com en l’actualitat. Més estona per fer un recorregut visiblement més curt
La velocitat mitjana dels trens de Tarragona a Sants serà de 84 km/h. La dels manresans, entre els 47 km/h (els lents) i els 49 km/h (els diguem-ne "ràpids"). A què es deuen aquestes enormes diferències? No pas a la tipologia dels trens, ja que en totes dues línies s’utilitzen combois convencionals sobre vies convencionals. Ben mirat, 84 km/h no és una velocitat supersònica; el problema és la misèria dels 47 km/h que pateix Manresa.
Si la nostra línia anés tant de pressa com l’altra, els combois arribarien al cor de Barcelona en menys de cinquanta minuts. Quina és la causa de l’enorme diferència? Principalment, el nombre de parades. El tren de Tarragona només s’atura a tres o quatre estacions. El de Manresa ho fa a totes o quasi totes: fins a vint-i-una parades intermèdies. Si en una línia es pot organitzar la convivència entre Regionals i Rodalies de manera que els segons no destorbin les necessitats dels primers, per què no es pot fer el mateix amb uns trens Manresa-Barcelona que circulin, com aquells, cada mitja hora, i només facin dues o tres parades pel camí? (O cap!)
Podem sospitar que la diferència de tracte no és per motius tècnics sinó polítics. Tarragona és capital de província, i Manresa, només de vegueria. Les províncies són circumscripcions electorals i les vegueries no ho són. Els vots del Bages són gotes en el mar a l’escrutini provincial de Barcelona. Quan Tarragona protesta, al Govern escolten, i si Reus s’hi afegeix, encara més. En canvi a Manresa estem contents per la construcció d’unes noves oficines per als delegats governatius, que ens recorden la condició subordinada de territori sense poder. Però res d’això no ens hauria d’impedir aixecar la veu.
El pla ferroviari 2025-2050 no es proposa només fer el tren transversal sinó millorar tot el servei a Catalunya. Doncs que no deixin per al 2050 l’endreça de la línia manresana. No cal esperar el famós túnel de Montcada per reajustar horaris. Trens directes, ja, però de veritat. És que ningú no els reclamarà?