Plaça de Sant Pere a Roma. Si fos a Manresa l'haurien omplert d'arbres i jardineres
Poques ciutats tenen el pedigrí amb continuïtat que exhibeix Roma. Els romans en saben alguna cosa, de ser una urbs. Per tant, val la pena fixar-se en com tracten la qüestió dels arbres que marquen la diferència entre una plaça tova i una plaça dura. I quan ens hi fixem veiem que a la plaça de Sant Pere del Vaticà, on les masses aclamen al Sant Pare, no hi ha arbres. Tampoc a la del plaça del Popolo, escenari de grans concentracions, capaç d’encabir trenta mil persones. A la plaça Navona no hi ha arbres que impedeixin als turistes apreciar els grups escultòrics de les tres fonts i les façanes. Tampoc no es barallen amb arbres les parades de queviures del Campo de’ Fiori. La plaça Farnesio és dura, com la plaça de la Rotonda que dona pas al Panteó, o com la plaça Venècia, davant l’excessiu Altare della Patria. Vol dir que no hi ha arbres a la ciutat de Roma? Sí, n’hi ha. Destaquen els grans pins de tronc sinuós i copa alta i plana, i se’ls troba als parcs i altres espais amples. També hi ha arbres a molts parcs i vies de Brussel·les, però no a la Grand Place, i així el gòtic de l’Ajuntament i la varietat dels edificis destaquen des de tots els angles. La de Trafalgar Square de Londres té alguns arbres en dos laterals però no a l’esplanada central, entre les quatre columnes i davant de la National Gallery; qui vulgui vegetació té a cent metres el parc de Sant James, que connecta amb el Green Park i amb l’enorme Hide Park. No n’hi ha a la plaça de la Concorde de París ni a la de Vendôme, on Dior, Chanel, Rolex i Vuiton comparteixen rectangle amb el Ritz i amb la columna de bronze coronada amb una estàtua de Napoleó. Podríem posar molts més exemples per argumentar que la presència d’arbres i jardineres no és condició indispensable en el disseny d’un espai pensat per a la concurrència dels vianants, i que no necessàriament millora el seu atractiu quan se li busca una utilitat diferent a la de passar la tarda assegut en un banc. Sobretot des que som rics i preferim les terrasses de pagament en lloc dels bancs gratuïts que, d’altra banda, no se’ns ofereixen en tanta mesura com les voreres podrien encabir. S’està remodelant el carrer Guimerà de Manresa i s’hi estan plantant nous arbres; en Marc Marcè es preguntava en aquesta pàgina si un mur vegetal al mig ajuda gaire a fer visibles els aparadores de banda i banda des de qualsevol lloc, un detall important en un carrer comercial. Una reflexió ben interessant.
(Article publicat a Regió7 el 15/1/2026)