Per què estem de tant mal humor quan tot va bé en el millor dels mons?
Per exemple: la borsa espanyola s’ha disparat com un coet hipersònic. L’any 2025 l’indicador selectiu Ibex35 s’ha revaloritzat un 49%. La més cordial enhorabona als inversors de les companyies que han pujat com l’escuma. Si la borsa reflecteix l’humor i la confiança dels agents econòmics, les coses van molt bé i aniran encara millor. Que en Trump fa el boig amb els aranzels? Segur que recula. Que hi ha guerra a Ucraïna? Beneficis per a les fàbriques d’armament i les tecnològiques lligades a la defensa.
Tanmateix, a mi m’afecta més una altra dada: la revalorització de la meva pensió contributiva, que s’ha establert en un 2,7% i a l’hora de la veritat serà menys, perquè ni l’Estat ni la Generalitat no actualitzen les taules de l’IRPF per compensar la inflació, de manera que m’aplicaran un tipus impositiu més elevat.
I encara una tercera dada: al final la inflació espanyola del darrer any haurà estat del 2,9%, superior a la revalorització de la pensió i encara més amb l’efecte IRPF. El meu poder adquisitiu com a pensionista serà menor aquest any que comencem que l’any que hem acabat. (Sento una veueta que diu: «doncs imagina’t els que tenim el sou congelat des de la Gran Recessió i l’austericidi Merkel-Zapatero»).
La borsa s’enfila cap als núvols i amb ella la felicitat dels qui viuen de les rendes del capital, mentre cada dia les pensions omplen menys el cabàs d’anar a comprar. Els de la part de baix de dualitat no estem gens, però gens contents. Els beneficis de les grans companyies, l’increment del seu valor de cotització, ens sonen com una cançó desvergonyida amb una lletra ofensiva. La cantarella de l’«anem millor que mai» ens fa pujar el coragre.
Els analistes de la cosa pública diuen que l’economia és la principal fortalesa del govern de Pedro Sánchez en el debat amb l’oposició. Quina economia? La dels pensionistes devaluats? La dels sous estancats? La dels qui busquen habitatge? La de tots els que s’escandalitzen quan comparen el 49% de la borsa amb la seva pròpia revalorització d’ingressos?
Els ciutadans no som tant ximples com alguns es pensen. No som mules amb els ulls embenats, encara que ens carreguin sàrries al llom o ens fermin a la sínia. Tenim els ulls oberts i el que veiem ens fa aplicar-nos el vers de Pere Quart: «Temps era temps hi hagué una vaca cega; jo soc la vaca de la mala llet».
(Article publicat a Regió7 el 3/1/2026)