Més enllà del grau de fe de cadascú, la celebració de Nadal s’encaixa en un relat que assumim com a esquema del nostre calendari. El relat diu que Jesús de Natzaret va néixer de mare verge per obra de l’Esperit Sant, va predicar i va fer miracles, va morir amb un gran patiment, va ressuscitar i va pujar al cel en cos i ànima, perquè era fill de Déu i déu ell mateix. Partint d’aquesta biografia, cada 25 de desembre en celebrem el naixement a Betlem fa més de dos mil anys.
Tanmateix, per molta fe que s’hi posi, costa de creure que nasqués en ple solstici d’hivern, quan es compleix allò que diu la variant humorística de la nadala: «al desembre congelat fot un fred que pela». Costa de creure perquè la data la va decidir l’Esperit Sant, i aquest, com a part de la Santíssima Trinitat, és omniscient, és a dir, que ho sap tot. Sap que portar un nadó al món un 25 de desembre implica que les primeres setmanes de la seva vida coincidiran amb els més glacials de l’any, quan Betlem registra temperatures mínimes per sota dels cinc graus. És preferible que arribi a la primavera, a les portes de la temporada càlida.
Sabia doncs que si triava el mes de juliol per a la concepció, Jesús naixeria a l’abril i la cançó (sense broma) no hauria de dir: «el desembre congelat confús es retira; abril, de flors coronat, tot el món admira», perquè ja hi seríem, a l’abril. De fet, tindria tota la lògica del món pensar que va ser així, i res no ens ho impedeix, ja que els evangelistes no donen cap detall al respecte. Mateu diu només «en temps del rei Herodes»; Marc no en parla; Joan, tampoc, i Lluc, el més detallista, esmenta els pastors que «dormien al ras», capteniment impropi de finals de desembre.
El cas és que en els primer segles del cristianisme l’Església va decidir situar el Nadal en tal dia com avui, per les dates en què el sol remunta després de davallar durant sis mesos; és a dir, que reneix. Si hagués triat el mes d’abril, tindria un problema: l’excessiva proximitat entre la celebració del naixement i la commemoració de la mort per Setmana Santa. En canvi, tal i com ho tenim ara, cada any se’ns presenta l’oportunitat de fer un parèntesi que ens ajudi a passar el curs. Una àrea de descans quan les vacances ja queden lluny; un oasi on recuperar forces per continuar la travessia amb la vista posada en el de Pasqua. Que l’any que ve cau el 5 d’abril. Com qui diu, a la cantonada.