Els
veïns de Gòsol han decidit que volen canviar de província.
Abandonar la de Lleida i passar a la de Barcelona. Hi havia sòlides
raons per votar a favor d’aquesta opció en la consulta celebrada
diumenge passat, i per això ha obtingut una majoria aclaparadora. El
municipi que va pintar Picasso forma part de la comarca del Berguedà
i per tant de la vegueria de la Catalunya central, amb seu a Manresa;
amb la demarcació de Lleida només el lliga una divisió provincial
que ha demostrat sovint l’absurd de les seves delimitacions.
Alegria, doncs, als peus del vessant oest del Pedraforca.
Del que potser no s’han adonat els gosolans és que, amb el
canvi, perdran poder electoral a Catalunya. Si més no, mentre es
mantingui vigent el sistema electoral definit a l’Estatut de 1979 i
conservat sense modificacions pel del 2006. Un sistema provisional
que fa quaranta-sis anys va atorgar a cada circumscripció provincial
un nombre fix de diputats, i no s’ha actualitzat des de llavors.
Per canviar el repartiment s’hauria de redactar i aprovar una llei
amb el vot de dos terços dels diputats, i això implica un consens
entre els grans partits que fins ara ha estat impossible.
Malgrat que el mateix Estatut diu que el sistema electoral ha de
ser «proporcional», la realitat és que l’assignació de diputats
per províncies del 1979, aplicada avui, provoca que la de Barcelona
elegeixi un diputat per cada setanta mil habitants i Lleida un per
cada trenta mil. Dit d’una altra manera: els vots de la província
de Lleida valen 2,3 vegades més que els de Barcelona. I això
significa que, encara avui, els vots de Gòsol tenen més del doble
de valor que els de la veïna Saldes, a l’altre costat de la
muntanya forcada. Aquest és un avantatge que perdrà quan es consumi
el canvi de província, si és que es consuma, perquè la decisió
final depèn de les Corts espanyoles, molt llunyanes i massa
enfeinades a tirar-se els plats pel cap sense resoldre problemes
importants.
Si el sistema fos proporcional, Barcelona elegiria cent dels 135
escons, i això seria intolerable per a les altres tres províncies
que es repartirien les engrunes. Per superar aquest obstacle les
eleccions al Parlament s’haurien de celebrar amb un mapa diferent
de circumscripcions, i elaborar-lo és un desafiament que excedeix
l’actual capacitat legislativa de la cambra catalana. Si no és
capaç d’aprovar uns pressupostos cada any, imagina’t entomar un
repte d’aquesta magnitud. Potser que ho encarreguin a alguna
aplicació d’IA...
(Article
publicat a Regió7 el 9/12/2025)
