A més a més, n’estem tant tips i cuits que ja no en deixem passar n’hi una. Ni maquinistes ni viatgers, però els primers tenen una eina de pressió formidable: no presentar-se a la feina si no els donen seguretats. Els usuaris hem d’empassar saliva i senyar-nos al pujar al tren.
Plou sobre mullat, i mai més exacta la metàfora: la llevantada dels darrers dies ha caigut sobre un terreny amarat per les pluges anteriors i ha provocat esllavissades en talussos mancats de garanties que ningú no havia examinat a fons. Ara correm-hi tots a fer un examen de punts crítics amb la xarxa paralitzada, sense garanties que l’endemà passat no caigui un mur en un indret que no s’havia revisat perquè no es considerava «crític».
El famós Pla de Rodalies és un pla d’apedaçaments, i el problema és que tota la roba està esfilagarsada. Quan es posa un pedaç en un costat apareixen tres estrips en un altre.
Caldria començar per un extrem i acabar per l’altre, de Port-bou a Riba-Roja, de Puigcerdà a Ulldecona, de La Pobla de Segur a Sants, i examinar amb lupa tots els aspectes de la infraestructura: murs, trinxeres, talussos, desguassos, proximitat d’arbres, rails, travesses, catenàries, cables, i, per descomptat, tots i cadascun dels trens que hi circulen i que tendeixen a enganxar el pantògraf o a patir incendis.
I per fer això caldrien bastants més milions dels previstos al Pla de Rodalies. Caldria aturar el funcionament de les línies mentre s’examinen, es programen les inversions necessàries per corregir i prevenir, i s’executen. I, és clar, caldria fornir els itineraris de centenars d’autobusos per prestar el servei alternatiu.
Algú pensa que Adif/Renfe gastarà els diners necessaris per aquest plantejament?
I si s’esdevingués el miracle, quants segles pensem que trigaria a executar-lo? A veure: Quants mesos ha estat tallada la via per les obres dins els 422 metres del túnel de Roda de Berà? A quina velocitat avança la instal·lació del tercer carril a la línia de Vilafranca?
Si no s’engega un pla radical, que repari la xarxa més de pressa del que s’espatlla tota sola, el més probable és que en el futur immediat hi hagi més «incidents», com en diuen ells, que ens acabin la paciència, però amb paciència esgotada i tot, poques alternatives tindrem.