dissabte, 24 de gener del 2026

Tal dia com avui de fa 50 anys...

Tal dia com avui de fa cinquanta anys (24/1/1976)...

– Amb la presència de Henry Kissinger a Madrid se signava el Tractat d’Amistat i Cooperació entre Espanya i Estats Units, que donava continuïtat a les bases militars nord-americanes en territori espanyol i establia per al 1979 la desnuclearització de la base de Rota per al 1979, en la que havia insistit la part espanyola. Segons un dels funcionaris arribats des de Washington, per aquella data els míssils amb caps nuclears estarien tant perfeccionats que les bases en terra tindrien poca importància. Kissinger va dir als periodistes que l’Estat espanyol rebria més compensacions econòmiques si en lloc del tractat bilateral articulés la seva cooperació atlàntica sent membre de l’OTAN.

– En un moment en què eren vigents les lleis franquistes però s’havia afluixat molt la repressió, el ministre d’Informació i Turisme, Martín Gamero, assistia a Barcelona a la festa anual dels periodistes per la seva patronímica, i escoltava com el president de l’Associació de la Premsa (precedent de l’actual col·legi professional), Llorenç Gomis, li demanava «la possibilitat de moure’ns en un clima de comprensió i tolerància, que per descomptat apreciem, sinó també en el un marc legal en què trobin reconeixement i cabuda els drets humans i les garanties cíviques tal com es contenen en les declaracions universals de drets i en concordança amb les pràctiques habituals dels països a la comunitat dels quals aspirem a integrar-nos».

– S’informava que Veneçuela havia executat la nacionalització de les companyies petrolíferes. Els empresaris veneçolans es mostraven preocupats perquè desapareixerien les inversions que realitzaven els expropiats, mentre que l’esquerra s’escandalitzava pels mil milions de dòlars en indemnitzacions acordades.

La roba estesa al balcó fa pobre

Com que dimarts vaig publicar un article que podia semblar elogiós cap a l’alcaldable de Junts per Manresa, Ramon Bacardit, avui ho compensaré disparant-li una mica de demagògia populista. Una columna amb el lema «A tort i a dret» no es pot instal·lar en la complaença.

El Regió7 d’ahir anunciava a la pàgina 6 dues mocions a debatre al ple municipal de Manresa. Reprodueixo els titulars de les respectives informacions: «Junts vol que es compleixi la norma de no estendre roba en els balcons» i «Fem proposa accions per limitar l’especulació immobiliària a Manresa» (Fem és Fem Manresa, la marca municipal de la CUP).

La demagògia populista per posar-hi salsa consisteix a relacionar les dues informacions amb aquesta reflexió: «cadascú té les seves prioritats».

Als juntaires els fa mal d’ulls contemplar llençols i cobrellits que pengen de les baranes, i calces i calçotets en estenedors visibles des del carrer. La veritat és que molts ciutadans comparteixen la sensació d’incomoditat. Pensen que fa lleig. Encara més: que fa pobre. La pobresa no és bonica. També els incomoden les persones que rebusquen als contenidors (o que rebuscaven abans que els tanquessin); també fa lleig i fa pobre. Espatlla la imatge de la ciutat. No hi hauria roba estesa a la vista si tothom tingués assecadora a casa, però hi ha qui no se la pot permetre, sigui pel preu de comprar-la o per l’electricitat que gasta, i tampoc no té un bon pati al darrera. Resoldre l’arrel de la desigualtat econòmica i residencial és difícil i escapa als recursos i competències dels ajuntaments, els quals, en canvi, tenen dret a prohibir l’exhibició pública de la bugada .

Pel que toca als de Fem, els fa mal d’ulls que l’accés al dret fonamental a l’habitatge sigui objecte d’especulació i es negociï als mercats del capitalisme financer més depredador. En canvi, que els perdedors d’aquesta competició estenguin la roba a la vertical de la vorera no els sembla cap pecat intolerable. Potser fins i tot hi veuen alguna poesia, com a les imatges de llençols penjats de façana a façana a les pel·lícules del neorealisme italià. Els regidors de Fem saben que els ajuntaments tampoc no poden resoldre la qüestió de fons, que és l’ordre econòmic mundial, però demanen l’adopció d’algunes mesures correctores. Que funcionin millor o pitjor és un altre debat.

Quedo a deure un article criticant els de Fem per alguna cosa. No fos cas que perdéssim l’equilibri entre el tort i el dret.

(Article publicat a Regió7 el 22/1/2026)